Tres dies per a la història
A la plataforma Filmin hi trobareu la sèrie Els últims tres dies (Porodica), una ficció sèrbia que recrea amb un rigor obsessiu les darreres setanta-dues hores de Slobodan Milosevic en llibertat. El març del 2001 el carnisser dels Balcans va ser detingut per ser jutjat pel Tribunal Penal de la Haia com a responsable de l’assassinat de 250.000 persones en l’atroç de neteja ètnica que va suposar la Guerra dels Balcans.
La televisió pública sèrbia va gravar la sèrie en secret per no anticipar la polèmica en un país on el passat encara resulta profundament dolorós. El mateix director i guionista, Bojan Vuletic, va tirar endavant el projecte amb un convenciment: “La maduresa d’una societat i la distància temporal no s’han de mesurar en funció del nombre de morts sinó del nombre de naixements que tenen dret a conèixer el seu passat”. En l’arrencada dels cinc capítols un llarguíssim rètol adverteix que els fets que s’expliquen s’han construït a partir d’informació de lliure accés, testimonis i imatges d’arxiu de la televisió. Aquesta cautela delata la preocupació per evitar malentesos i aclarir de bon inici els codis i les regles del joc narratiu. És una ficció fruit d’un treball periodístic minuciós i equilibrat. Veient la sèrie és obvi que per a Vuletic la voluntat de la producció és sobretot documental i social amb un resultat televisiu magnífic.
Les interpretacions dels protagonistes són esplèndides. Sovint tens la sensació d’estar veient un documental. La col·locació de la càmera s’ajusta més als codis d’aquest gènere que no pas als de la ficció. La sèrie mostra quatre plans narratius diferents: el que passa dins la residència presidencial d’un Milosevic atrinxerat amb la seva família i protegit per soldats serbis armats fins a les dents; les negociacions en els despatxos del govern; els conflictes a la televisió pública sèrbia per construir i manipular el relat dels fets, i les concentracions al carrer de suport al genocida. Els últims tres dies aconsegueix una espiral de tensió, un crescendo dramàtic, una contrarellotge intensa que passa factura a la psicologia dels personatges. És un thriller polític valent i a la vegada un melodrama familiar. Tenim el rigor dels fets i alhora l’aproximació psicològica a Milosevic i el seu entorn. I això desemboca en un altre dels elements potents d’aquesta ficció: l’esperpent provocat per la bogeria del clan Milosevic i la ineptitud de bona part del govern que ha de coordinar la detenció. L’acció és densa per la quantitat de personatges i la complexitat dels fets. S’intenta facilitar-ne el seguiment amb l’ús de rètols per identificar els càrrecs polítics que intervenen en tot el procés.
La sèrie agradarà als aficionats a la història i als devots de les sèries basades en fets reals. Però potser no convencerà els que prefereixin les recreacions que prioritzen l’impacte i la síntesi en comptes del detall. El que és indiscutible és que Els últims tres dies és un succedani d’un llibre d’història per entendre un dels episodis més funestos de la història contemporània d’Europa.
