Tres anys governant per a la gent d’aquí
Ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, aquesta setmana ha fet tres anys de la meva investidura i presa de possessió com a presidenta d’aquesta Comunitat Autònoma, d’aquest honor immens que tinc gràcies a la confiança d’una àmplia majoria de ciutadans, que fa tres anys demanaren un canvi en les polítiques i en la manera de fer política en aquestes Illes. Un canvi des de la centralitat, des de la moderació, des del seny i per a la gent d’aquí.
Passats tres anys intensos i de molta –moltíssima– feina, som conscient que encara en queda molta per fer, som conscient dels reptes que tenim al davant i som conscient de quines són les preocupacions de les famílies d’aquestes Illes, i no cauré en el conformisme, en l’autocomplaença ni en el tanmateix. Perquè no ens ho podem permetre, i, per això, el meu compromís és deixar-m’hi la pell.
Amb aquestes línies vull compartir amb tots vosaltres el meu balanç d’aquests tres anys de feina, d’aquests tres anys de legislatura, que crec que es poden resumir principalment en tres evidències.
La primera, el que ha estat la meva obsessió des del primer dia: el compliment de la paraula donada. Perquè així m’ho ensenyaren a ca nostra, el valor de la paraula donada, complir el que es promet.
El primer compromís complit va ser el de formar un govern en solitari. Una promesa en què ningú no creia, que alguns veien impossible i fins i tot n’arribaren a fer befa. Però vaig dir que si tenia una majoria suficient dels ciutadans, així ho faria. Els ciutadans varen respondre, i vaig complir. I, evidentment, governar en minoria no ha estat fàcil, però això ens ha permès marcar el to i el ritme, i evitar que la inestabilitat que s’ha viscut al Parlament no s’hagi traslladat en cap moment al Govern.
A partir d’aquell moment no només no hem creuat cap de les nostres línies vermelles, sinó que hem complit i posat en marxa el 95 % del nostre programa de govern. 10 dies després vàrem començar a abaixar imposts amb l’eliminació de l’impost de successions —que ja ha beneficiat més de 35.000 famílies— i amb l’eliminació o bonificació de l’impost per la compra del primer habitatge, del qual s’han beneficiat més de 5.000 joves. 50 dies després vàrem complir fent realitat la gratuïtat de tota l’etapa educativa de 0 a 3 anys, que beneficia avui més de 15.000 famílies. 100 dies després vàrem aprovar el Decret llei d’emergència residencial, com a primer paquet de mesures davant el repte de l’habitatge. I així hem anat complint el nostre programa durant tres anys, amb la quota zero d’autònoms, la recuperació de les notes numèriques, més hores de matemàtiques i de llengües, el pla de captació de professionals sanitaris, la Llei de conciliació, la Llei de simplificació, la Llei de costes, a més de tantes i tantes mesures que vàrem incloure en el nostre programa i que avui són realitat.
En segon lloc, el fet que no s’hagi complit aquell guió que havien pronosticat els partits d’esquerra, que no s’hagi complit aquell discurs de la por de les retallades en els serveis públics, de les retallades en drets i de la crispació social. A l’inrevés, durant tres anys hem destinat més recursos que mai als nostres serveis públics; hem millorat les condicions dels nostres professionals sanitaris, dels nostres docents i del conjunt dels nostres treballadors públics; hem avançat en nous drets, com les ajudes als malalts d’ELA, l’atenció 24 hores de les cures pal·liatives pediàtriques, la gratuïtat de l’oci adaptat per a infants amb discapacitat, el límit dels preus dels menjadors i psicòlegs a les aules i als centres de salut, entre altres avenços.
Tots, des del diàleg i l’acord. Perquè som un Govern de pacte i d’entesa, com demostra l’assoliment d’acords tan importants com el Pacte per la sostenibilitat, el Pacte per la salut, com també el Pacte de legislatura amb la mesa de funció pública, l’acord per la recuperació de la carrera professional sanitària i el Pacte per la conservació marina.
I, finalment, una evidència de la qual, com començava dient, som plenament conscient: que queda molta feina per fer. Ens vàrem trobar amb una herència enverinada, amb uns preus disparats de l’habitatge, amb unes Illes al límit, fruit de 115.000 places turístiques autoritzades en vuit anys, i amb els serveis públics tensats per un patró de creixement de població que és avui absolutament insostenible.
Durant aquests tres anys hem posat les bases per canviar el rumb, canviant lleis, planificant i posant recursos, perquè no hi ha solucions màgiques i la situació no es canvia en un dia, però gràcies a les nostres diferents lleis tenim més de 10.000 habitatges assequibles en tramitació; habitatges assequibles i per a la gent d’aquí, entre els quals n’hi ha més de 1.000 de promoció pública, les obres dels quals començaran aquesta legislatura. I, per descomptat, parlam d’habitatge a preus assequibles, amb preus entre un 30 % i un 50 % per sota del preu de mercat i per a la gent d’aquí, amb almenys 5 anys de residència. Perquè es tracta d’habitatge per a qui ja viu a les Illes Balears.
Tot i que queda molt de camí per fer perquè arribi als ciutadans, començam a veure signes d’un canvi de tendència amb la reactivació de la promoció d’habitatge plurifamiliars, amb un augment del 60% en un any, i que des de fa dos anys torna a superar els unifamiliars, és a dir, més pisos que xalets, segons les darreres dades del Col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors. També amb el descens en un 33% de la compra d’habitatge per part de ciutadans estrangers, segons les dades del Col·legi de Notaris. Perquè ara, la promoció d’habitatge torna a orientar-se a habitatge assequible i per a la gent d’aquí.
I feim feina per transformar la nostra economia i passar d’un creixement en volum a un creixement en valor, un model que aposta per la diversificació de la nostra economia cap a la innovació i el coneixement, com hem fet amb el pla d’impuls del ParcBit i amb la Llei d’acceleració de projectes estratègics, i amb una estratègia clara de contenció turística, que fixa un creixement zero de noves places turístiques, que prohibeix nous pisos turístics i que acorda la reducció del nombre de creueristes, la compra de finques públiques per protegir els nostres espais naturals. I acabarem la legislatura amb l’entrada de vehicles i cotxes de lloguer turístic limitada a les quatre illes. Perquè sí, hem arribat al límit.
Hem d’avançar cap a un model que no necessiti la captació contínua de treballadors de fora, perquè hem de canviar el patró del creixement poblacional. Com també necessitam posar fre a l’arribada contínua d’immigració irregular a les nostres Illes. Perquè sempre hem estat una terra d’acollida, però necessitam una immigració no només vinculada a un contracte de feina, sinó que tingui en compte també la capacitat d’integració de la nostra terra, exigint sempre el respecte a les nostres lleis i valors. Si no, el resultat és que veim com es va desdibuixant la fisonomia dels nostres pobles i barris. No, aquí no hi cap tothom.
Som el Govern que més s’assembla a la gent d’aquesta terra, un Govern que pren les decisions des del seny i la tranquil·litat, que no amaga els problemes als calaixos. Hem vingut a arromangar-nos per resoldre els problemes estructurals d’aquestes Illes.
A partir d’aquí, algunes polítiques necessiten una darrera empenta i d’altres necessiten consolidar-se en el temps per donar fruits. I amb aquest objectiu treballarem aquest pròxim any, fent feina de valent per donar resposta a les principals preocupacions dels ciutadans, per ampliar la seva confiança i poder assolir una majoria d’estabilitat que ens permeti continuar amb el canvi des de la centralitat, des de la moderació, des del seny i governant pensant només en la gent d’aquí.