Son Banya, mon amour

La Guàrdia Civil va dur endavant fa uns dies una operació policial contra el narcotràfic que va rebre el nom d’Escac i Mat, i, com a conseqüència, han sortit a la llum (a la premsa, com a mínim) diversos fets d’interès públic. Per exemple, que ha existit des de fa molts d’anys una forta connexió electoral entre el poblat gitano de Son Banya i el PP, que curiosament va canviar a les eleccions autonòmiques i municipals del passat 28 de maig, en què les tornes varen canviar a favor de Vox. El partit d’extrema dreta va literalment arrasar entre els votants de Son Banya, amb un creixement de vot d'un 169%. A la llum d’aquests resultats, s’entén millor el fet que l’estirat generalet Fulgencio Coll sortís públicament en defensa de la presumpció d’innocència per al Charly, detingut en el decurs de l’esmentada operació policial com a patriarca del negoci sonbanyenc de la droga, juntament amb un altre camarada conegut com el Prestamista. Al mateix temps, ha transcendit que l’exbatle de Palma Joan Fageda, de tan grata recordança, tenia por que es conegués un negoci seu amb el mencionat Charly, tot i que no s’han conegut els detalls del negoci. Per una associació mental que aneu a saber per què es motivada, a alguns, l’esment de Joan Fageda els fa pensar en el Marquès de Collera, aquell personatge de la magnífica novel·la Mort de dama, de Llorenç Villalonga. El Marquès de Collera tenia la desgràcia de morir dins un prostíbul, i, com que era un personatge públic, ningú sabia com donar, als diaris, la noticia del seu traspàs. Al final, algú trobava una solució genial i escrivien: “Murió rodeado de los suyos”.

Però tornem –metafòricament, clar– a Son Banya. Les males llengües continuen insistint que, de nit i matinada, sobretot els caps de setmana i festius, il·luminats per la lluna i la resplendor de les fogueres enceses dins uns bidons, al poblat de la droga s’hi continuen veient autèntiques desfilades de cotxes d’alta gamma. És una escena que ve de lluny, que fa dècades que dura. Cotxassos dels models més ostentosos, alguns amb els vidres enfosquits, esperant disciplinadament i a les hores petites el seu torn per entrar a l’humil poblat de barraques. Barraques dins les quals després hi ha paperines de pols blanca, balances de precisió, i coixins, calcetins, forats i rajoles que amaguen feixos de milers d’euros, envoltats d’una catifa de llosques i excrements de rata. Rics que van a veure els pobres, a la recerca de remeis nasals per a la congestió, disposats a pagar-los al comptat i generosament.

En fi. Les Balears i Pitiüses, i concretament Mallorca i Eivissa, són ports estratègics dins les rutes globals del narcotràfic. En aquest sentit, casos com el de Son Banya, o els dels honrats empresaris de l’oci nocturn que acaben causant el plor commogut dels fiscals, són només puntes de l’iceberg, manifestacions locals d’un fenomen molt més gran. Segur que seria altament interessant una història del paper de la droga a la Mallorca i l’Eivissa del turisme, la construcció i el negoci immobiliari a l’engròs. El paper decisiu de les substàncies, legals i il·legals, en el món dels negocis, i també el dels prostíbuls i altres llocs de bella anomenada. En el món dels negocis i, per descomptat, també en el de la política. No és moralina afirmar que, per allà on passen les drogues, rarament hi torna a créixer res. Serveix per explicar no tan sols el perfil de certes elits dirigents, sinó també el d’una part de la població que s’ha acostumat a viure dins una permanent deriva d’abandonament escolar, precarietat laboral i desgana vital.