Saturació vs. decreixement

Tornam de Lanzarote. Allà, aquesta setmana s’han organitzat les I Jornadas de Patrimonio Cultural de Canarias ante los riesgos y las amenazas del turismo: ‘Saturación turística vs decrecimiento. ¿Cual es el camino? Recuperar el mensaje de Manrique’, organitzades per la periodista mediambientalista i científica Sofia Menéndez –conductora del programa de ràdio Del Jable al Malpey, que fa més de 20 anys que s’emet a Radio Sintonia i amb una llarga trajectòria i compromís vinculat al periodisme i l’activisme ambiental– i Pedro Hernández Camacho –professor de Recursos Territorials a l’Escola Universitària de Turisme de Lanzarote. Aquestes jornades comptaven inicialment amb el suport del Cabildo de Lanzarote, que unes setmanes abans de l’inici va desdir-se del compromís i del finançament. Tanmateix, però, pel fet de ser unes jornades que posaven també damunt la taula el llegat del missatge de César Manrique en relació amb la pèrdua patrimonial vinculada a la turistificació i agressions territorials a les Illes, varen poder realitzar-se amb molt enginy, perseverança i tota la dignitat per la via de la vinculació amb el patrimoni cultural, tan valuós i devastat alhora, d’aquesta illa Reserva de la Biosfera.

Lanzarote té 150.000 habitants i l’any 2022 va rebre 2,8 milions de turistes. La cadena Barceló està a punt d’inaugurar un nou hotel de 1.200 places a Playa Blanca, mentre Riu va construir un complex hoteler que té en peu de guerra els ecologistes, situat en una zona dunar al nord de l'illa de Fuerteventura. De tots és conegut que la majoria dels hotels a les illes són de capital mallorquí. Gens d’orgull quan una es mou cap allà i veu com la societat pateix de manera severa les conseqüències que tantes vegades, també aquí, hem posat en relleu, relatives als impactes i les conseqüències del turisme com a monocultiu econòmic, amb les seves lògiques colonialistes i extractives que deixen societats devastades, en què la riquesa que genera l’activitat turística està en mans de cada cop menys persones, i en què les noves formes de finançament global fan que l’ombra que s’estén sigui cada vegada més fosca, menys tangible però més persistent. Com l’ombra o espectre que en el llibre d’Ursula K. Leguin Un mag de Terramar persegueix sense descans el seu protagonista, el jove mag Ged. I com en el llibre, pel que fa a les ombres, per comptes de defugir-les, el que cal és enfrontar-s’hi, canviar els papers de caçador i presa. I aquest era –fent servir la metàfora– un dels objectius d’aquestes jornades: afrontar la part més fosca que es viu als territoris d’especialització turística des de les perspectives social, política, laboral i ambiental, alimentats pel relat hegemònic que allà, com a casa nostra, “es viu del turisme”. Fa temps que hem descobert que és el turisme que viu de nosaltres i del nostre territori, i des d’aquesta constatació, evident i innegable, toca posar damunt la taula les qüestiones incòmodes. Tocar l’intocable. Toca qüestionar i subvertir tot allò que ens han volgut mostrar com a inevitable a partir de la investigació crítica turística, posant en comú les realitats de territoris que viuen les conseqüències d’aquest mateix model i posant en relleu la lluita d’alguns col·lectius que històricament i recentment defensen i han defensat les illes enfront d’aquest avanç de la foscor que, a voltes, sembla implacable.

Per això, en aquestes jornades hi vàrem compartir espais de debat i presentacions amb els amics i investigadors de referència en aquests àmbits com l’antropòleg Claudio Milano, Carla Izcara i Ernest Cañada d’Albasud. També hi va participar Natalia Díaz, biòloga, apicultora i activista de la Plataforma Salvemos el Puertito, que varen mantenir-se acampats durant quatre mesos per evitar la destrucció del Puertito de Adeje, a Tenerife, per un macroprojecte turístic. Hi varen intervenir també la professora María José Morales, igualment activista ambiental i professora de l’Escola Universitària de Lanzarote; Eduardo Mesa i Ángel Rodríguez, arqueòlegs, i el director de la Càtedra Cultural César Manrique, Francisco José Galante, que exposà la relació d’aquest artista illenc amb la defensa del territori i la cultura. Assistiren a la jornada alumnes de l’escola de turisme, membres d’altres col·lectius de defensa del territori, tècnics en interpretació del patrimoni natural i cultural que exerceixen de guies, i altra gent amb inquietuds compartides sobre com articular una resposta col·lectiva entre l’acadèmia, la ciutadania i els moviments socials per envestir el camí del qüestionament, el posicionament, la resistència i l’articulació de propostes alternatives a l’actual i reforçat model d’especialització turística a les Illes. La coincidència feia que just dijous fes cinc anys que també vàrem venir a Canàries, en aquell cas a Tenerife, convidats per les companyes de l’Asamblea Canaria para el Reparto de la Riqueza, que pertany a la coordinació Baladre contra l’exclusió i la pobresa, per les seves jornades crítiques ‘No es turismo, es colonialismo’, i amb les quals hem continuat, des de llavors, el contacte, la feina i les complicitats.

Les inquietuds que tot plegat genera als territoris turistitzats fan que hàgim acabat la setmana amb una taula rodona a Formentera: ‘Turisme i territori a debat’. I també que, just dissabte passat, ens trobéssim, a Barcelona, col·lectius de diferents ciutats i ports de la Mediterrània –Marsella, Barcelona, Venècia, Palma, Tarragona, Còrsega i València– que treballem conjuntament la problemàtica de la intensificació del turisme de creuers.

L’anàlisi crítica del turisme i la defensa del territori van lligades, com hi van la lluita contra l’exclusió social i l’empobriment de les societats que sostenen aquestes economies; com hi van la precarització i l’explotació laboral; com hi va la degradació sense treva del patrimoni natural i cultural d’aquests territoris, i com hi van les injustícies i els desequilibris socials i ecològics que genera. Negar-ho no és ja una possibilitat i la societat pren cada cop més consciència de la necessitat d’articular aquests espais amplis i diversos de diagnòstic, debat, aportació de coneixement, qüestionament, acció i posicionament conjunt teixint aliances i compartint experiències amb territoris i ciutats que són espais de colonització de les mateixes dinàmiques econòmiques i politicoinstitucionals. Continuam teixint aliances.