Ya sa podan fer faltas d’urtugrafía

Quina sort la nostra, catalans. El Govern envia als instituts els criteris per a la correcció de les proves de català de segon d’ESO. Al text, per cert, es parla de les “persones correctores”, suposo que per no fer servir el masculí genèric (“les persones correctores no han d’utilitzar el model per buscar la perfecció en la resposta...”), cosa que està bé, perquè així les distingim de les “màquines correctores”. Llegim que, entre els criteris, “els errors ortogràfics no s’han de tenir en compte llevat que dificultin seriosament el significat de la resposta”. Manel, baixa.

El text on hi ha escrits aquests criteris per a les persones correctores està escrit en un català impecable (com seria un castellà o un anglès impecable, vaja) que afavoreix, suposo, la comprensió. El criteri, doncs, és que el text s’entengui. I el text s’entén tant si jo escric “em trobo malament” com si escric “hem trobo malament”. Qui corregirà aquests exàmens, malgrat això, té perfectament integrat el sistema ortogràfic. No és el mateix dir que no passa res si es fan faltes d'ortografia quan no se’n fan que dir que no passa res si es fan faltes d’ortografia si se'n fan. És molt difícil que una falta d’ortografia dificulti la comprensió, però això seria criteri dels correctors, vull dir, de les persones correctores. Si yo par atyempla ascric ka las xsonas corractoras sagur, segur k piyaran al k bui di akra k hihayi faltas sa man tandrá.

Proposo, doncs, que els alumnes contestin les preguntes de català (no sé si amb l’anglès o el castellà es manté el mateix criteri o en aquests altres casos ja es fa tot de manera “normal”) enviant una nota de veu.