Reprendre el genocidi

Matar quatre-cents civils en un atac militar sense previ avís (persones desvalgudes que no es podien defensar; la majoria no podien ni tan sols intentar fugir, bé perquè no tenien on anar o bé perquè físicament no els queden forces per anar enlloc) no és tan sols una ruptura il·legal de l'alto el foc. També un crim de guerra, o un crim contra la humanitat: això hauria d'escatir-ho el Tribunal Penal Internacional de la Haia, on es dirimeixen aquestes qüestions i davant del qual hauria de comparèixer Benjamin Bibi Netanyahu, així com una bona part del seu govern i dels alts comandaments de l'exèrcit israelià. El que ells anomenen la seva resposta als atacs de Hamàs, o l'acompliment dels seus objectius, en realitat és un seguit de crims que entren de ple dins la definició i els supòsits que les Nacions Unides van establir per definir el genocidi (ho van fer l'any 1948, el mateix any de la creació de l'Estat d'Israel, que naixia precisament com a resposta a un genocidi: el de l'Holocaust, que els actuals governants israelians utilitzen ara cínicament per justificar les atrocitats a Gaza).

Contra la demagògia de la dreteta enfurismadeta, dir el que diu el paràgraf anterior no implica negar els crims de Hamàs, ni blanquejar-los ni negar-ne la gravetat. Però la resposta als crims de Hamàs no pot ser la neteja ètnica. L'atac de la matinada de dilluns, i tota la fangosa retòrica amenaçadora subsegüent del mateix Netanyahu (“les negociacions es faran sota el foc”, “això només és el començament”) i de Trump o de la portaveu Karoline Leavitt (“es desfermarà l'infern”, i tota aquesta verbositat de pel·lícula dolenta) només indiquen una cosa: que la suposada segona fase de l'alto el foc, durant la qual Hamàs havia de continuar alliberant els ostatges israelians, era una simple gesticulació que Tel-Aviv no pensava convertir mai en una política efectiva. Tampoc Washington: és una mica estrany presentar-te com a impulsor i valedor d'un alto el foc, i que al mateix temps el president del govern digui que el millor que es pot fer amb la zona és eliminar la població i convertir-la en un resort de turisme ric i caspós.

Els palestins fa molt de temps que hi viuen, a l'infern. Ho fa encara més lamentable el fet que bona part de la motivació perquè sigui així passi pels interessos estrictament personals de Netanyahu: necessita acontentar els seus socis de l'extrema dreta (partits polítics com Shas, Judaisme Unit de la Torà, Noam, Otzam Yehudit o Sionisme Religiós, ultraconservadors i sionistes, propagadors de l'odi contra els palestins i contra les minories en general) per mantenir-se en el poder, i necessita mantenir-se en el poder per evitar haver de retre comptes davant de la justícia pels seus nombrosos casos de corrupció. En bona part, més de quaranta-vuit mil persones han estat massacrades a Palestina en el darrer any i mig per aquests motius. I perquè a Netanyahu la idea de la neteja ètnica tampoc li resulta repulsiva. A Trump i al seu govern ultra, tampoc. Sempre són a temps d'invocar Déu i la pàtria.