La reina de la teleestafa
La televisió italiana és, en general, una proveïdora de personatges esperpèntics i continguts lamentables, i encara més si mirem enrere. Proveu a posar el nom de Wanna Marchi a YouTube i descobrireu una de les celebritats més grotesques del país: no només pels seus crits sinó per l’agressivitat amb què es dirigia a l’audiència femenina. Cal entendre el context mediàtic per explicar com un personatge d’aquestes característiques va acabar triomfant a la televisió i fent-se multimilionària. Als anys noranta, pràcticament cada ciutat italiana tenia una cadena de televisió privada pròpia. Cadenes locals però que, al capdavall, necessitaven un finançament extra per mantenir-se. I van trobar la solució farcint la graella de programes de telebotiga. Molts individus amb ínfules comunicatives adquirien el seu espai de propaganda per comercialitzar tota mena de productes, especialment dirigits a mestresses de casa. Wanna Marchi va ser una d’elles, i va comercialitzar productes de bellesa i d’estètica. Marchi i la seva filla van anar construint un imperi avergonyint les dones pel seu cos, fomentant la grassofòbia i amenaçant les mestresses de casa, a qui prometien el cos ideal si usaven les seves cremes. Ara, una sèrie documental de quatre capítols a Netflix relata la seva història. De la creació d’un imperi al judici final amb més de tres-centes mil persones estafades a Itàlia i un delicte de milions d’euros. Wanna Marchi: La telestafadora de Italia ha aconseguit que la mateixa protagonista i la seva filla, la seva còmplice perfecta, expliquin el cas en primera persona. També que les persones més estretament vinculades a la seva estafa global participin de la narració.
L’espectador es queda astorat davant la conducta freda i irresponsable de les protagonistes, també de l’èxit d’aquella telebotiga masclista i cruel. I el súmmum arriba quan l’estafa esdevé flagrant amb la venda de fum, i convertint la seva base de dades en un sistema d’extorsió de pensionistes a gran escala. La càmera, però, ens mostra unes supervivents. Unes dones calculadores i convençudes de la seva versió. És gairebé impossible entendre com va poder produir-se aquest cas si ho mirem des de la nostra perspectiva. Wanna Marchi: La telestafadora de Italia no és només la història d’unes estafes a través de la televisió; és una radiografia d’Itàlia a nivell social i mediàtic. És la conseqüència lògica de la societat que creix segons el model berlusconià i els seus valors decadents, misògins, sexistes, capitalistes i ultraconservadors. Una estructura que a Wanna Marchi li servirà per ascendir però que després se li girarà en contra. La sèrie és un retrat d’Itàlia a través dels continguts televisius. I de com el mitjà, monopolitzat per qui va ser primer ministre del país, conegut irònicament com Sua Emittenza, va convertir els espectadors en una societat adotzenada i fàcilment manipulable. La història de Wanna Marchi és un cas paradigmàtic i curiós per entendre molts problemes de la Itàlia actual, asfixiada per l’extrema dreta.
