24/06/2022

Amb presència del notari

2 min

Un hoteler, no dels més poderosos, però sí del grup que ve a continuació, em va voler fer veure com són les coses en aquest negoci: “Nosaltres necessitam créixer i que les institucions ens allisin el camí per a aquest creixement. Si no, ens n’anirem amb els doblers a una altra banda”. No hi havia agressivitat en les seves paraules. Al contrari, harmonitzaven bé amb la nit d’aquell restaurant eivissenc al camp, que aixecava onades d’aromes d’alfàbrega i de romaní.

Ja haurà endevinat el lector que aquesta conversa va tenir lloc fa un bon enfilall d’anys. Ara, vagis on vagis del món, el magnífic hotel on t’allotjares fa vint anys pertany a una empresa mallorquina –Tunis, Istanbul, etc. Però els fets no han encaixat ben bé amb les previsions d’aquell empresari. La realitat és que s’ha conquerit el Tròpic sense renunciar al creixement del gremi en el nostre arxipèlag –i sigui on sigui que hi hagi una platja. I, sobretot, no s’han arribat a entendre empresariat i poder polític per allisar el camí. El creixement és com una malaltia social i econòmica per a la qual tothom té un remei infal·lible i senzill.

I tanmateix deu ser d’una inextricable complexitat, fruit de la suma de problemes tècnics i de la cobdícia humana. S’ha obert camí esbutzant el país sense compassió. Perquè no és ja que hagi omplert de dificultats la vida dels aborígens, és que també ataca la dels mateixos turistes. Aquests, en sortir del redol del seu hotel, assoleixen un grau de desemparament que els pot arribar a crear una angoixosa sensació d’ofec: no troben taxis, els restaurants estan estibats, no saben com arribar a aquella placeta fresca i silenciosa de la qual els parlaren els seus pares...

Segurament, si haguéssim de simbolitzar la suma de dificultats que aquesta temporada mortifica el turista, podríem triar la determinació dels hotelers de Calvià, disposats a demanar telefònicament un taxi –el client no vol perdre l’avió– en presència d’un notari, que donarà fe del temps que tardarà a arribar aquest servei públic (UH, 24 juny). Què en podríem treure, d’aquesta situació i de la situació general de deficiència? Se m’acut tan sols una utilitat: afegir-la com a expressió actual en els propers seminaris sobre Marx i les contradiccions del capitalisme. Quan seran? No poden tardar massa, si ens volem salvar.

Guillem Frontera és escriptor

stats