'Pongamos que no hablo de Madrid'

Ayuso va recollir els víctors del Círculo Ecuestre, amb la seva habitual i aplicada venda de Madrid com un Xanadú on la llibertat i la bonança econòmica ballen un etern txa-txa-txa. Poques hores després, Ferrovial anunciava que traslladava la seva seu als Països Baixos. La dumpejadora, dumpejada. El que em crida l’atenció és com Ayuso aconsegueix els titulars quan capta empreses, especialment si són catalanes, però desapareix de les portades quan una gran companyia com Ferrovial marxa corrents. Quan les companyies venen, ho fan a Madrid. Quan marxen, abandonen Espanya. Alguns diaris, com La Razón i l’Abc, ni tan sols consignaven la notícia a la primera pàgina, tot i els evidents transcendència i abast: parlem de 6.700 milions anuals de facturació. I els diaris econòmics també tocaven en aquest cas el violí autonòmic. És el revers del famós efecte De la Rosa, quan als mitjans va deixar de ser el empresario español per convertir-se en el empresario catalán just en l’exacte moment en què van començar els seus problemes amb la justícia.

Adeu a les armes

Un dels múltiples equilibris que ha de fer el PSOE amb Podem per mantenir la idea d'un govern estable implica fer arribar el mínim material bèl·lic a Ucraïna. I a la premsa de la caverna li encanta munyir aquesta idea de Pedro Sánchez insolidari. Com ara en aquest titular d'El Español: "El PSOE no votarà a favor d'enviar armes a Ucraïna al Congrés i evitarà la ruptura amb Podem". Només hi ha un problema: Espanya ja ha despatxat armament cap allà, ni que sigui a contracor. La votació, en realitat, és una maniobra per fer retratar els socialistes i el mateix article admet que el tràmit parlamentari arriba amb fets consumats. La desafecció política és, també, aquest tipus de teiatro.