Les plaguetes i els llapis de l’islam

La decisió del conseller Martí March no va ser fàcil, però sí que fou coherent i valenta, perquè sabia les reaccions que podia suscitar. Però anem a pams amb l’intent d’explicar alguns elements que ens poden ajudar a discernir i entendre. 

El paper de la religió als centres escolars públics i la relació entre l'Estat i les religions susciten innombrables debats a Europa. A final d’agost d’enguany aquest debat  arribava especialment als col·legis públics de les Illes Balears. Fent una ullada als països veïns podem veure que el model francès està basat en una llei de 1905 que regula la delimitació entre l’Església i l’Estat, i es caracteritza per una estricta separació en les seves relacions. A Espanya, la Constitució del 1978 va optar per declarar que l’Estat era  aconfessional en comptes de laic, que probablement avui sigui l’opció social majoritària; les circumstàncies eren les que eren. Curiosament, l’any següent el president Adolfo Suárez ratificava el Concordat del 1953 signat entre l’Espanya franquista i el Vaticà. De llavors ençà, la religió –encara que teòricament són les religions– continua a l’escola. Qui no vulgui religió a les aules haurà de demanar que es revisi l’article 16.3 de la Constitució. La pregunta que plana sovint és: com s’organitza en l'àmbit públic la gestió de la diversitat religiosa actual?

En termes generals, a les democràcies liberals, el concepte de laïcitat es planteja com el que cerca l'equilibri entre llibertat i igualtat amb relació a la neutralitat que l'Estat ha de tenir vers les confessions implantades al seu territori. Atès que aquest equilibri no és possible a l’estat que vivim, continuam amb l’opció lliure de la religió dins les aules. Pens que la història de la humanitat no es pot entendre sense la religió. Conèixer les religions és necessari per entendre l’art, la cultura i la filosofia que la humanitat ha bastit al llarg de mil·lennis; des d’aquest plantejament, la història de les religions podria ser una matèria transversal a les escoles. Però la pregunta que ens ha preocupat els darrers trenta anys a les Balears és quin islam s’ensenya a les mesquites i com arribarà a les nostres aules? Personalment, a hores d’ara estic bastant tranquil pel que fa a aquest aspecte.

Cada dissabte i diumenge, a primera hora del matí, el carrer Crestatx de sa Pobla s’omple d’infants que van amunt i avall, són molt petits. Lògicament, són fills de famílies musulmanes. Duen una plagueta i un llapis a la mà. Faci fred o calor, van a l’escola de la mesquita per aprendre la religió islàmica. Les mares, germanes i padrines són les primeres mestres i transmissores del camí de vida anomenat islam. Tot és u, no hi ha diferències entre cultura i religió; la recerca de la llum i la veritat de trobar Al·là no les necessita. L’escola i mesquita de sa Pobla va començar les seves activitats el 1995. L’imam –d’ençà del 1997– és Mohamed el Hamouchi, que de jove va ser un excel·lent corredor de fons. Té un caràcter fort que imposa respecte. La seva tasca principal amb els infants consisteix a ensenyar-los a memoritzar l’Alcorà. No disposa de cap currículum d’ensenyament i no dona l’abast al gran nombre d’infants que hi assisteixen. De fet, fa uns mesos que han llogat una mestra de suport per poder atendre la gran demanda. Qualque divendres al migdia l’he vist “predicar” dalt del mihrab vestit de blanc impol·lut, amb la vara a la mà, i la veritat és que impressiona. Mohamed va néixer i va estudiar l’islam a la ciutat d’Oujada. I com la majoria dels habitants del Magreb és sunní i la seva interpretació de l’Alcorà correspon a l’escola jurídica Malekita, un factor important a tenir en compte per poder entendre el tema que tractam.

Màlik ibn Anas fou el precursor del Dret consuetudinari que permet recórrer a la tradició, els costums i els hadits. Està estès per tot el nord d’Àfrica. Aquest és l’islam que predica El Hamouchi a sa Pobla cada divendres i el que aprenen la majoria dels infants musulmans a les Balears. A occident en deim un islam moderat. La singularitat de les escoles jurídiques sunnís és el fet de considerar que la tasca d’interpretació jurídica està feta i tancada al segle XI. Aquest és un dels entrebancs més seriosos per aconseguir una evolució de l’islam cap a formes de vida més pròpies de la modernitat. 

Fa temps que conec Salim Abu Mahfouz, és un home perseverant i amb les idees clares. D’ençà que fou nomenat representant de la Comissió Islàmica d’Espanya a les Balears, no s’ha aturat de visitar els despatxos de totes les autoritats públiques que ha pogut, tot demanant el compliment dels acords en matèria religiosa signats amb l’Estat el 1992. La seva ascendència palestina i el seu passaport jordà li donen una singularitat especial a l’hora de tractar amb els amazics illencs. Fa prop de quatre anys que no trepitja la mesquita de sa Pobla.

El cert és que qui mana a sa Pobla i a la resta de mesquites veuen amb bons ulls la possibilitat que els seus fills rebin formació islàmica al col·legi, perquè tenen la garantia, el currículum i el segell reconegut del professorat que ofereix la Comissió. La supervisió de la Conselleria és fonamental  i constitueix una clau mestra que aguantarà l’engranatge. Per als qui no som musulmans, tot plegat ens donarà tranquil·litat i seguretat sobre la qualitat de l’ensenyament. Certament, l’islam professa un monoteisme estricte, però sabem que els matisos hi són i li donen una gamma de colors que l’enriqueixen. Desitgem que les plaguetes i els llapis dels infants musulmans tinguin molts colors.