El perill de Trump i les criptomonedes

Les reunions de primavera del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial solen ser tranquil·les i oblidables. Però aquest any no ha estat així. Alguns presidents de bancs centrals van tornar a casa amb una sensació de por visceral. Per quin motiu? El fantasma del projecte de la llei GENIUS sobre stablecoins (criptomonedes estables), que avança cap a la seva aprovació al Congrés dels EUA després de l'ordre executiva del 6 de març del president Donald Trump, que estableix una reserva estratègica de criptomonedes.

Fins ara els bancs centrals havien vist les criptomonedes com una molèstia, feliçment desproveïda de capacitat per causar alteracions greus en els sistemes monetaris que tenen a càrrec seu. Però ara creuen que l'entorn de Trump planeja fer servir criptomonedes vinculades al dòlar com a part de la seva estratègia per remodelar el sistema monetari mundial (i de passada, generar guanys per al capo i la seva família).

El que va inquietar els banquers centrals a la reunió que esmentàvem va ser el que les polítiques de Trump porten implícit: el desarmament deliberat i caòtic de l'ordre monetari del segle XX, en què els bancs centrals han regnat com a arquitectes únics dels diners. Així com la llei GENIUS permetria l'emissió de stablecoins privades, un altre projecte de llei prohibiria a la Reserva Federal dels Estats Units emetre la seva pròpia moneda digital oficial, de manera que les criptomonedes corporatives es convertirien en noves guardianes de l'hegemonia del dòlar.

Això no és una innovació: és una apropiació hostil de l'oferta monetària. Sense estar supeditades a res que s'assembli a una regulació seriosa, les stablecoins no són ni estables ni una opció alternativa de pagament en dòlars. Són un cavall de Troia per a la privatització dels diners.

El Banc Central Europeu és conscient del perill: si els instruments financers migren a la tecnologia blockchain (de manera que bons, accions i derivats es tokenitzen), aleshores el següent que hi ha de migrar són les liquidacions. La solució que proposa el BCE és tokenitzar l'euro perquè els diners públics continuïn sent la base de les finances. Fins ara els bancs privats alemanys i francesos s'hi havien oposat. Però ara li ha sorgit un problema encara més gran: els Estats Units avancen a correcuita en la direcció contrària. Prohibint l'emissió de monedes digitals oficials i donant llum verda a les stablecoins, la gent de Trump no només rebutja els diners digitals públics, sinó que també està lliurant la supremacia del dòlar a les forces més fosques del món de les megatecnològiques.

És una ironia grotesca. Els mateixos llibertaris que malparlen de l'estat ara supliquen a l'estat que converteixi les seves stablecoins en monedes oficials de facto. Pitjor encara, exigeixen accés al balanç de la Reserva Federal, perquè els emissors privats puguin donar suport als tokens amb les reserves del banc central. Imaginem un món on criptomonedes com tether, circle o alguna X token avalada per Elon Musk compten amb el suport implícit del Tresor dels Estats Units i alhora estan exemptes de complir regulacions bancàries. És feudalisme monetari.

Cal no oblidar que els Estats Units, al segle XIX, van ser una distopia monetària. Hi havia milers de bancs no regulats que emetien monedes privades, de manera que sovint es produïen pànics financers que deixaven la gent (i en particular, la classe treballadora) amb papers sense valor. J.P. Morgan es va horroritzar tant i es va sentir tan amenaçat que va decidir pressionar el govern federal i altres banquers perquè es creés una institució pública encarregada d'estabilitzar els diners: la Reserva Federal.

Ara els EUA volen viatjar al passat i arrossegar la resta del món amb ells. En una sorprenent inversió de la realitat, l'ordre executiva de Trump del 23 de gener sobre "l'enfortiment del lideratge nord-americà en tecnologia financera digital" defineix les stablecoins amb suport en dòlars com a instruments per "promoure i protegir la sobirania del dòlar nord-americà". Però la llei GENIUS (l'esborrany final de la qual encara no es coneix) és una fórmula per desencadenar una era digital desregulada en què les stablecoins (vinculades al dòlar, però controlades per actors privats) inundaran l'economia mundial amb pseudodòlars digitals. Quan rebin l'imprimàtur de les autoritats federals i el seu volum es dispari, no hi haurà la mínima possibilitat que mantinguin el vincle amb el dòlar. I encara que els altres països decideixin abandonar el dòlar, continuaran atrapats en la seva ombra digital.

Europa està buscant una resposta a correcuita. El BCE és conscient de l'amenaça existencial a què s'enfronta, i està accelerant la creació d'una moneda oficial digital "majorista": un sistema híbrid provisori en què un euro digital per a ús institucional sincronitzi els pagaments tradicionals amb la infraestructura blockchain i permeti guanyar temps fins que sigui possible superar la resistència dels banquers privats a qui beneficia l'statu quo i implementar mecanismes autèntics de liquidació atòmica.

Però potser ja és massa tard. Mentre Europa vacil·la reunida en comissions, els Estats Units actuen. La regulació de mercats de criptoactius (MiCA) ja ha expulsat tether d'Europa, no perquè sigui massa estricta sinó perquè la direcció política de la Unió Europea encara no entén què està en joc. Si les stablecoins es converteixen en els diners per defecte dels criptomercats, les finances descentralitzades i les economies emergents, l'euro digital que el BCE encara no ha acabat de definir arribarà a un camp de batalla on la guerra ja estarà perduda.

Mentrestant, els països en desenvolupament s'enfronten a una elecció brutal. Si ja tenen prou problemes sota el domini del dòlar, ara hauran d'optar entre prohibir les stablecoins (i perdre accés als fluxos de criptocapital) o crear-ne altres de pròpies per competir amb els efectes de xarxa del dòlar. La tercera alternativa, poc desitjable, és rendir-se a una nova forma (encara més perillosa) de dolarització de facto.

L'únic banc central que està preparat és el Banc Popular de la Xina. Com que ja té un iuan digital propi en funcionament, el BPX es pot permetre el luxe de prohibir les stablecoins per no legitimar-les.

Però aquesta raonable rebel·lia deixa un dilema gegantí sense resoldre: les institucions públiques i privades xineses tenen estalvis acumulats de més o menys 4,5 bilions de dòlars. ¿Haurien de liquidar-los i facilitar el pla trumpista per devaluar el dòlar, o conservar-los i seguir exposats a les turbulències que a Trump tant li agrada crear?

A llarg termini, el perill és que la bifurcació monetària agreugi la incertesa geopolítica i geoeconòmica. Es generarien dos sistemes monetaris paral·lels (un basat en diners públics emesos a la Xina, l'Índia i potser la zona de l'euro, i l'altre compost per diners privats, sota domini creixent de stablecoins vinculades al dòlar) condemnats a xocar. Els banquers centrals no són els únics que haurien d'estar preocupats.

Copyright Project Syndicate