I el patrimoni, a qui interessa?

Que el problema de l’accés a l’habitatge a les Illes sigui tan greu que s’hagin de prendre mesures urgents no eximeix de la necessitat de tenir en compte altres urgències relacionades. Temps hi haurà per valorar l’efectivitat del decret d’habitatge tot just aprovat pel Govern de Marga Prohens i, sobretot, per comprovar les conseqüències positives i negatives –sempre n’hi ha d’ambdues– que se’n derivaran, de l’aplicació de les mesures que inclou. Però en una primera lectura ja se’n desprèn el poc interès que desperta el patrimoni cada vegada que es fa una llei. No ve d’ara. És cert que l’actual decret fica encara més pressió sobre el patrimoni històric, perquè permet dividir i aixecar més altures als Béns d’Interès Cultural (BIC) i als Béns Catalogats (BC) –tan poc interès tenen els redactors del decret que parlen de ‘bé cultural’ en comptes de bé catalogat–, sempre que Patrimoni ho autoritzi, però també ho és que fins ara s’han fet lleis i s’ha actuat amb força desídia cap al patrimoni.

Només cal recordar que Palma afavoreix que es facin hotels en edificis protegits, o que s’ha consentit que tan sols 13 municipis de Mallorca tenguin catàleg patrimonial (o així era el setembre del 2022, quan l’ARA Balears ho va publicar), i això que tots hi estan obligats per llei de fa més de 20 anys. Ara, amb el nou decret, la majoria de casals de qualsevol poble d’aquests que no han volgut fer el catàleg es pot dividir en pisos petits. Hi deu haver molts interessos en aquesta qüestió. En allò que no hi ha hagut interès és a afegir al decret una sola frase que digui que els municipis que no han protegit el seu patrimoni amb un catàleg no es podran acollir a la nova normativa. S’hauria d’haver aprofitat per fer-ho com a via per evitar la destrossa.