Parlar-ne amb els fills
Al Bon dia d’ahir vaig afirmar que hi havia més opcions que anar amb l’equip d’ella o amb el d’ell, i que, posats a triar, potser que triéssim entre ser o no ser d’eixe món.
Doncs bé, entre els comentaris dels lectors hi havia el de la Sandra Galve Navarro, que deia: “Estant d'acord amb vostè i amb altres comentaris, a mi em toca ser d'aquest món. La meva filla adolescent ha sortit esverada de l'escola dient-me que havíem d'escoltar la cançó juntes, «Que és molt fort, mama!!!!» I, ho sento, però m'agrada que ella vulgui compartir el seu món amb mi”.
No ho senti, al contrari. Comparteixi tant com pugui els interessos de la seva filla, sobretot quan els expressa amb tanta passió. No ser d’eixe món no vol dir tancar-se en una clausura impermeable a la vida i dotada d’aïllament acústic, sinó no deixar-se arrossegar per l’escàndol del dia, per més 66 milions de reproduccions que tingui. Cal saber de què estem parlant per poder-ho jutjar.
I suposo que ja ho devia fer, però aquesta era una gran ocasió per abordar el cas des de la importància de la protecció dels menors o per comparar el cas amb afers de l’actualitat que són molt més greus.
I ja posats a parlar-li més com a pare veterà que com a periodista, pot ser una magnífica ocasió per llegir l’entrevista que l’ARA ha publicat amb Dimitra Doumpioti, psicoterapeuta, que va parlar del cas amb els alumnes i deia que Shakira sonava, precisament, “com una adolescent enfadada”.
I encara, si m’ho permet, una recomanació més per a vostè i la seva filla. Dimecres vam publicar un article de l’escriptora Patti Davis, filla del president dels EUA Ronald Reagan, sobre el príncep Enric d’Anglaterra i el valor del silenci, en què deia: “En algun moment dels pròxims anys, potser Enric mira enrere com vaig fer jo i es penedeix d’haver explicat el que ha explicat, perquè no totes les veritats s’han d’explicar a tothom”.