Pandèmia: proper capítol

Fa mesos que anem llegint planes de pandèmia de les quals aprenem. Acabem de girar el full de la baixada de la cinquena onada, que ens fa entrar en el següent capítol. El de la segona tardor amb presència del SARS-CoV-2. La primera, però, amb la vacunació al voltant del 70% de la població. Ara bé, tot i que menys, les persones vacunades també podem contagiar i emmalaltir de covid-19 (sortosament, ara per ara el risc de malaltia greu o mort és inferior al 0,005%). Per això, en aquest proper capítol, ens cal seguir amb les precaucions malgrat estar vacunats. Evitar aglomeracions, mantenir distàncies, ventilar (si no estem a fora) i fer ús de la mascareta en les reunions i trobades. Sense oblidar la higiene sovintejada de mans. Si, a més, hi sumem cribatges amb tests d’antígens o amb PCR, farem que la sisena onada no entri en aquest capítol o ho faci esmorteïda.

Encara ens queden força capítols per escriure, com ara conèixer la causa del covid-19 persistent, per saber com tractar-lo i sobretot prevenir-lo; descobrir l’antivíric que elimini el SARS-CoV-2, i trobar la forma de detectar llocs (per exemple, amb una app) amb alta concentració de virus, entre d’altres.

Tanmateix, amb tots els fulls escrits fins avui, ja podem anar apuntant les idees per a l’epíleg. En primer lloc, la vacunació ha d’arribar arreu del món (dit sigui de passada, també totes les altres vacunacions necessàries). Sense això, el virus continuarà circulant a tot drap i afavorint que muti i que provoqui un augment d’incidència de covid-19.

En segon lloc, potser haurem d’estar disposats a vacunar-nos periòdicament. Com passa amb el tètanus o la grip. De fet, si un dels aprenentatges d’aquesta pandèmia és haver comprovat l’eficàcia de les vacunes, potser aconseguim percentatges més elevats de vacunació de la grip. Així evitarem moltes morts per aquest altre virus que va aparèixer amb virulència fa cent anys i que conviu amb nosaltres des de llavors provocant epidèmies anuals que col·lapsen els serveis sanitaris de tant en tant.

I, en tercer lloc, sent testimonis que la ciència i la tecnologia són rellevants per sortir-nos-en, hem d’encoratjar els governs i institucions que segueixin invertint en recerca científica i tecnològica en general i, en particular, en salut pública, és a dir, la que s’ocupa de preservar i promoure la salut de les persones i les seves comunitats. D’això en depèn l’abordatge de la crisi actual i la propera, ja sigui sanitària, ja sigui climàtica. Com s’ha documentat a bastament, una i altra són cares d’una mateixa moneda. Prevenir la transmissió de microbis d’animals salvatges als humans passa per aturar l’extinció d’espècies i preservar els ecosistemes naturals, i evitar així, entre d’altres, les mobilitats innecessàries.

Val a dir que la ciència i la tecnologia ens ajuden a avançar, però el que ens fa avançar de debò és que com a persones, com a societat, sapiguem integrar-les valorant-ne críticament les implicacions ètiques i socials. ¿I si comencem així el pròleg de la següent etapa humana?