Nota sobre la lectura

El llibre, que arribà a constituir un element decoratiu fins i tot a les cases dels que no llegien ni llegiran mai, té, com a estri, un halo misteriós que el pot fer reverencial i un punt amenaçador. Una de les preguntes que se m’han adreçat amb més freqüència –és una experiència que amics meus escriptors i editors també han viscut–: “I aquest llibre... on el podria trobar?” (vol evitar el verb comprar?). Aleshores tu contestes, amb una normalitat que de vegades és entesa com a ofensiva, que els llibres es compren a les llibreries. La resposta no sol agradar gaire. En devien esperar alguna altra que implicàs el regal d’aquest llibre per part de l’autor o l’editor. No m’han preguntat mai on es compren pomes o arròs, ni una granera o un automòbil. El llibre, en canvi, és considerat sovint com un element amb vida pròpia que juga a conillons amb el possible lector fins a deixar-lo sense alè.

L’experiència de lector et posa en contacte amb altres humans tocats del mateix mal. N’hi ha, i molts, que argumenten a favor de la seva no-lectura la pesantor del llibre envestit ara fa poc. En la llista de llibres pesats per a aquests lectors hi solen figurar títols com Salambó, de Flaubert, uns quants llibres de Balzac, per no parlar del Quixot o de l’Ulisses de James Joyce. I molts d’etcèteres. Tot això és relatiu, no a tothom l’entretenen o l’avorreixen els mateixos escrits. Si s’ho pagàs, empraria la imatge del clot: els esforços que esmerces per fer-lo es donen per ben emprats si saps que hi creixerà un arbre fruiter. Però si sents que d’allà no en sortirà res, els esforços simplement desgastaran el teu cos i la teva ànima. Els llibres que pots comprar a les llibreries tot sovint seran bords, però res no et farà tan bona companyia i profit com el llibre que ombrejarà la teva vida –tu saps com són les ombres denses els migdies de calor.