20/12/2021

Negacionisme climàtic dels polítics

4 min

Ens passa sovint que, en la mateixa setmana, notícies diverses semblen extretes de lectures ben diferents d'una mateixa realitat, l'única de fet. Com si les notícies ens parlessin de mons diferents no interconnectats. Però no, són notícies d'un mateix món i que ens afecten a totes i tots: els que habitam l'avui però, per desgràcia, també els que l'habitaran demà. Notícies que se'ns presenten com 'per seccions': política, medi ambient, ciència, actualitat, etc., però que, per sort o per desgràcia, no es poden llegir des d'aquesta fragmentació. Són un tot, que és part i conforma aquesta única i mateixa realitat que vivim i habitam. Començam:

Aquesta setmana el Govern anunciava que les Illes Balears serien pioneres a activar una Assemblea Ciutadana pel Clima el 2022. Sens dubte, i com expressen els companys de Rebel·lió o Extinció Mallorca que han estat impulsant i reclamant aquesta eina per enfortir la democràcia davant el repte climàtic: "Una bona notícia per obrir la democràcia contra les inèrcies que ens aboques cap a un col·lapse ecològic i social". Tot i que sorgeixen dubtes i el principal és: les propostes, decisions i conclusions de les AC en relació amb temes complexos, polaritzants i de llarg termini, com ho són les qüestions climàtiques, seran vinculants? Els altres dubtes sobre el procés, com s'articula i què s'entén per democràcia deliberativa i per què és una eina tan essencial requerirà una tasca pedagògica i saber-nos en un procés d'aprenentatge per tal d'anar avançant en aquesta nova possibilitat. Però d'això en podrem anar parlant en endavant. Ens quedam amb la foto de la taula encapçalada per la presidenta que ens assegura que volen ser pioners en la lluita contra el canvi climàtic.

Si aquesta notícia es rebia amb alegria, just l'endemà teníem un altre titular que ens pegava una bona galtada a les minses esperances que encara ens entossudim a alimentar (i no deixarem de fer-ho): l'acta de reelecció de Maria Frontera al capdavant de la FEHM. La presentació de la seva nova junta directiva ens deixa una foto dels alts càrrecs de la Federació Hotelera i del nostre Govern amb un titular que deia: " No es pot sucumbir als que pregonen un canvi de model". I un subtitular: "Armengol subratlla que el Govern vol que el motor econòmic de les Illes continuï sent el turisme". I tots contents (els de la foto). Es veu que la presidenta ja havia oblidat la seva intenció d'abordar seriosament el canvi climàtic, altrament hauria reparat que les dues afirmacions són incompatibles.

Per altra banda, aquest diumenge transcendien les principals conclusions d'un estudi sobre els Impactes socioeconòmics del canvi climàtic a la Mediterrània, encarregar per IEMed i PRIMA, el qual alertava de les greus conseqüències no només biofísiques, sinó també, i sobretot, socioeconòmiques que es derivaran de l'impacte climàtic a la Mediterrània, un dels llocs on el canvi climàtic s'està donant amb més intensitat i que, per tant, la converteix en una zona d'extrema vulneratibilitat per sostenir la vida: disponibilitat de recursos alimentaris per deterioriament de la producció (pèrdua de biodiversitat, ecosistemes i fertilitat del sòl), seguretat alimentària en risc, estrès hídric, desertificació i contaminació severa, només per apuntar algunes de les conseqüències més greus des del punt de vista social i econòmic. Però, alerta, recordau que no hem de sucumbir als que pregonen que o canviam o ens estampam; no, no. Aquí continuarem fent turisme, de misèria o de catàstrofes potser, però continuarem fent turisme, que a La Palma els està anant molt bé la rendibilitat turística del volcà i la devastació. Tot fa mirera.

I, mentrestant, aquest dilluns el conseller de Model Econòmic negocia a Hamburg amb la patronal dels creuers CLIA i altres navilieres si es limita el nombre de creuers a Palma. Enmig d'una 'porra' entre els diferents partits -que si 2, que si 3, que si 6, que si grossos, que si petits, que si 6.000 passatgers desembarcats o 10.000...- i els anuncis de totes les escales previstes (i probablement contractades) per a la propera temporada, es fa difícil pensar que el nostre conseller estableixi cap tipus de relació mental entre la primera i la tercera de les notícies i la negociació dels creuers. Sols deu estar obsessionat amb les paraules de Maria Frontera. 

Costa entendre que tot això passa al mateix escenari, amb els mateixos actors polítics fent-se fotos i prenent decisions. Ens fa la impressió que la notícia i les qüestions relacionades amb els impactes reals i ja urgents de l'emergència climàtica des del punt de vista d'afecció a l'univers social i econòmic d'aquesta illa no estan en absolut dins de les seves prioritats, malgrat haver declarat ja fa molt que estam en "emergència". I, per tant, com que saben que "toca" almenys incorporar-ho al relat, se sumen a la foto de les assemblees climàtiques sense convicció en l'eina que representa des del punt de vista de l'obertura de la democràcia, i molt menys pensant que les conclusions es prendran seriosament. La democràcia ja la tenen oberta amb la FEHM i CLIA, i amb les assemblees tendran entretenguda la societat. Mentrestant, les presidentes (FEHM i Govern) continuaran ignorant les alertes que diuen que ens estampam i entre elles es repetiran que no poden "sucumbir" als que diuen que s'ha de canviar de model, ignorant que la realitat ja està canviant i que els auguris dels canvis que tendrem sí o sí no són en absolut tranquil·litzadors. Elles i el nostre conseller de Turisme i Model Econòmic continuen amb les cucales posades. Res de mirar més enllà del sector estrella, amb el qual conjuntament ens i s'estamparan contra la realitat que neguen: d'això se'n diu negacionisme climàtic. I els nostres polítics ho són. El relat el tenen per segons qui, però la coherència entre el que diuen, el que pensen i el que fan dista molt de l'assumpció real d'emergència que hauria d'impregnar les negociacions i els discursos de tots i pertot, prioritàriament i sense esquerdes. Seria -és, de fet- argument suficient per impulsar i fer possibles tots els canvis necessaris i urgents.

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB

stats