Morir de fred al carrer: la vergonya que ens retrata com a societat
Dia primer de gener es va trobar el cos d'un home de 52 anys, mort en un parc del Camp Redó de Palma. Era una persona que vivia al carrer i que, segons les notícies sobre el fet, va morir a causa de les diferents malalties que patia. I també, evidentment, a conseqüència del fet de viure al carrer i de passar les nits al ras en plena onada de fred.
El dia dels Reis van ser trobats dos homes més morts al carrer, un a Badalona i un altre a Barcelona. Tenien 55 i 57 anys, respectivament. Morts al ras, de fred. A Barcelona, en el darrer mes n'han mort quatre més en les mateixes circumstàncies. A Badalona, el batle d'aquesta ciutat, Xavier García Albiol, va ordenar el passat 21 de desembre l'expulsió —amb càrregues policials sense cap justificació— de 400 persones sense sostre, que dormien a l'edifici abandonat d'un antic institut. Van anar a parar a baix d'un pont, i allà duen setmanes, amb l'únic socors dels serveis de les entitats socials i de la Generalitat, que evidentment són pegats que només eviten que el problema empitjori. Albiol va justificar la seva decisió com una forma de combatre “la immigració il·legal”, i amb la seva falta de llums habitual es va permetre bravejar de la situació, com ara s'usa de fer entre els trumpistes de províncies.
Les persones sense sostre, dites també sensellar, són l'expressió terminal del problema de la pobresa, que és tan urgent com sempre: el percentatge de la població que es troba en risc d'exclusió segueix al voltant del 20%, i una quantitat cada vegada més important d'aquestes persones acaba al carrer, sense casa i sense lloc on acudir. Com deia fa uns dies l'editorial del diari ARA, és una passa definitiva en el camí cap a la marginació i, sovint, cap a la mort. Les persones que viuen i moren al carrer poden ser immigrants sense papers, com diu Albiol, o poden no ser-ho. L'home que van trobar al Camp Redó el dia de Cap d'Any era de nacionalitat espanyola, i això tampoc no el va salvar. La pobresa i la infàmia no tenen nacionalitat. Només a Palma, la Creu Roja alerta que hi ha unes 600 persones que dormen al carrer. L'IMAS ha hagut d'afegir 25 places noves a albergs, a més de les 570 que ja tenia. Els serveis socials no donen l'abast.
El sensellarisme és un gravíssim problema social i, per tant, també polític. La falta de compassió s'ha convertit en una moda oprobiosa en els discursos neoliberals. En el cas de Badalona, Albiol va rebre el ple suport de Feijóo, i per tant hem d'entendre que el Partit Popular assumeix com a ingredients del seu discurs el racisme i l'aporofòbia, que són els vertaders ingredients ideològics del comportament del tal Albiol. Els assumeix també el PP de les Balears? Trump, que ja hem dit que és el referent de la dreta nostrada, es burla dels pobres. Però burlar-se dels pobres, donar a entendre que morir de fred al carrer és culpa del mort, no és altra cosa que un signe inequívoc de la decadència d'un sistema polític i d'una societat. La pobresa és, tornem-ho a dir, l'expressió terminal del desequilibri d'un sistema que, aquí i ara, avui a les Balears, està fora de control i en mans dels especuladors més descarats i avariciosos. Un sistema que premia els més rics i castiga els més pobres és un sistema ineficient, que no funciona i que ha pres el camí de la degradació i el col·lapse. Però abans que res, és una vergonya que ens concerneix a tots. En un país, en una illa, en una ciutat que permet que les persones morin al carrer de fred, no hi pot viure tranquil ningú.