Els millors metges, la millor circulació
La supressió del requisit de català a la sanitat pública i l'eliminació del carril VAO i del límit de velocitat a 80 km/h a l'entrada de Palma són decisions que tenen en comú el fet de partir d'una falsedat. La nova consellera de Sanitat, Manuela Garcia, i el nou president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, exhibeixen amb alegria aquestes dues mesures, com si fossin els caps tallats de dos dracs terribles que feien la vida impossible als ciutadans.
Tanmateix, la rebaixa de la llengua pròpia de les Balears, de requisit a simple mèrit per fer feina en el sistema sanitari públic d'aquestes illes, es basa en una disjuntiva falsa: o bons metges que curin els pacients o metges que sàpiguen català. El plantejament no té cap sentit, perquè és obvi que qualsevol persona capacitada per exercir de metge o d'infermer també és perfectament capaç d'entendre un idioma encara que no el parli: amb un mínim molt mínim de bona voluntat, qualsevol castellanoparlant entén ben aviat el català, tant si és el català de Mallorca, com el d'Eivissa, com el de Vic o el de Gandia. I això és el que significava el famós requisit de català: que els metges i infermeres entenguessin el català, per atendre els pacients amb la deguda qualitat.
Els mateixos professionals sanitaris han desmentit en diverses ocasions (com a posició oficial col·lectiva, i també a títol individual) que el català hagi estat mai un problema per als que venen de fora. Sí que ho és el preu de l'habitatge, i la dificultat d'accedir-hi. Però mai la llengua. Puc dir que he tingut l'experiència d'acudir sovint a la sanitat pública (sobretot, a Son Llàtzer) al llarg dels darrers anys. Vaig tenir ocasió de tractar metges i infermeres de diverses especialitats, que parlaven castellà o que parlaven català, sense haver tingut mai –com és de raó– el més mínim problema lingüístic. Sigui dit de passada, sí que vaig poder comprovar l'excel·lent atenció que proporciona la sanitat pública de les Balears. I seria millor encara si no estiguessin mancats de bona part dels recursos que exigeix un servei que és a la base de les societats del benestar.
No hi ha metges ni infermeres que no puguin atendre els pacients en català: tal vegada n'hi hagi uns pocs que no vulguin fer-ho, però en aquest cas es tractaria de persones carregades amb un prejudici contra el català. I tenir prejudicis contra la llengua pròpia de les Balears evidentment els invalida per exercir la sanitat pública en aquestes illes. Ningú pot ser funcionari d'un país, o una comunitat autònoma, i tenir una actitud contrària a la llengua oficial del lloc. És un comportament que no tan sols no és admissible, sinó que és il·legal.
I aquí arribam al fons de la qüestió. Tot el que hem dit fins ara ja ho sabem, però als dirigents del PP i de Vox els entra per una orella i els surt per l'altra. De manera que val més que ens acostumem a queixar-nos menys i anar al gra: la supressió del requisit del català, i qualsevol mesura que vagi en contra de la normalització i la promoció del català, va en contra de la Llei de normalització lingüística, de l'Estatut i de la Constitució, que consagra un “especial respecte i protecció” per a les llengües cooficials. De manera que els partits i les entitats ciutadanes que defensen el català han d'actuar judicialment quan es produeixin vulneracions dels drets lingüístics, que són drets fonamentals. També ho podem fer els ciutadans particulars, i ens hem d'acostumar a fer-ho.
Per la seva banda, justificar l'eliminació del carril VAO, i el canvi de límit de velocitat a 120 km/h amb l'argument que això ajudarà a circular millor a l'entrada de Palma, no tan sols és mentida: també és un doi. Però ja es veu que en sentirem i en veurem molts, en els anys que venen.
