28/01/2022

Mecanismes

2 min

Quan publico un nou llibre sempre penso que passarà desapercebut. Hi ha tants llibres, i tants estímuls culturals, tants 'continguts' fabulosos —o simplement entretinguts o llaminers— que, per bé que un s’esforci a fer la seva feina i hi posi passió, inventiva i talent, al final la meva proposta no serà més que una entre milions de coses de les quals es pot gaudir en el nostre temps lliure. Tots els escriptors diem el mateix; que si el llibre no fos bo, almenys als nostres ulls, no el publicaríem. 

Però tanmateix hi ha milers de llibres, centenars de novetats, novel·les d’autors 'famosos' i premiades a l’estranger, llibres dels quals s’han fet pel·lícules aproximadament notables, o clàssics del gènere que són reeditats i demanen també que se’ls torni a llegir en belles traduccions. Per què, doncs, algú hauria de dedicar el seu temps amb un llibre meu, un llibre més entre llibres, en un mercat on cada setmana surten desenes de novetats? 

A més de tot això, hi ha una desena de plataformes audiovisuals en streaming, i la música infinita, i la vida… Hi ha alguna cosa irracional en la pretensió actual de ser llegit—siguis qui siguis i facis el que facis. 

Però els autors continuem escrivint, i ni sabem ben bé per què: estic d’acord que els escriptors en català podem arribar a tenir lectors, però al cap del carrer sempre seran pocs, i els incentius per continuar persistint han de venir més de dins que de fora: els reconeixements són escassos, tant com els diners, i moltes les formes d’apatia. I tot allò que també implica; el ressentiment, gairebé inevitable si no s’és un novençà ple d’il·lusions: certa frustració davant les expectatives traïdes, uns somnis de glòria que no van passar de ser una traca absurda de festa major. I el paquet d’enveges i maledicències, moviments de trinxera en el fangar actual de les guerrilles culturals. A mi em sembla que en tenim molts que busquen fer-se llegir pels motius que no toca —no fan llibres bons—, i en lloc de parlar de llibres parlen de política, llengua, la pàtria o els seus patiments com a representants d’alguna tribu més o menys sexual. 

La veritat és que, tot això, a mi m’és bastant indiferent. He escrit una novel·la nova. Vostès la trobaran a partir de dimecres a les llibreries. Només puc presumir de la feina que hi he fet, més de deu hores per pàgina, al cap i a la fi, cosa que en un llibre de més de sis-centes acaba sumant un fotimer de temps. Al qual hi podríem sumar el temps dels lectors que se’l llegeixen abans que l’editor, i que, com aquest, també hi dediquen hores perquè al final el resultat sigui apreciable. 

Només puc dir que és el millor llibre que podia escriure ara mateix, amb el que soc ara, i amb el que sé ara d’aquest ofici de sonats, quan ja porto vint anys escrivint i publicant. Tots els mecanismes és una novel·la d’amor on ningú s’estima : un llibre d’amor per l’escriptura, per la inventiva i la llengua, d’amor per una Mallorca eterna, que sobreviurà a tots els que voldrien colgar-la de ciment o d’automenyspreu. La podríeu llegir.      

Melcior Comes és escriptor

stats