“Una massa hostil”
La Policia Nacional ha tornat de les vacances d’agost amb els deures de setembre fets: un bonic informe intern (però immediatament remès als jutjats) sobre la manifestació del passat 26 de juliol en què els manifestants apareixen com els culpables de les càrregues policials, i set persones en concret hi són assenyalades com les instigadores del xoc. El delegat del govern, Alfonso Rodríguez, va ser comminat a dimitir com a responsable polític directe d’aquell episodi de brutalitat policial. Hi havia motius més que sobrats per demanar-la, aquesta dimissió, tot i que, per altra banda, era ben previsible que Rodríguez no dimitiria, i no ho va fer. Al contrari, va obtenir el suport de Pedro Sánchez en persona després de la seva visita a Felip VI “per despatxar” a Marivent: el president i el cap de l’estat espanyol són sens dubte dos conspicus coneixedors de la realitat social de les Balears, que saben millor que ningú allò que necessitam els ciutadans d’aquestes afortunades illes. Per la seva banda, a l’endemà de la manifestació. Rodríguez no tan sols no va dimitir, sinó que va encarregar aquest informe policial que ara arriba carregat de culpes per a tothom menys per a la Policia. Efectivament, una sorpresa mai vista.
No es tracta només de donar les culpes als ciutadans, sinó sobretot de criminalitzar la protesta. De posar un moviment social absolutament legítim, que ha duit a terme mobilitzacions sempre exemplars des del punt de vista cívic, sota la sospita de l’extremisme, la intolerància i la violència. Hem de recordar necessàriament el cas de les dues activistes de Santa Maria que van ser detingudes, amb grillons i tot, i acusades de pertinença a una suposada “organització criminal” per unes pintades a la paret. I cal recordar també que, aquells mateixos dies, tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil van advertir que actuarien –se suposa que de manera contundent– contra aquells “que ataquin els interessos turístics”.
Tal dit, tal fet. La cosa, resumida, consisteix a pegar primer, i a incriminar després els que han rebut. És un guió ben conegut d’ençà de l’1 d’octubre de Catalunya: en aquella ocasió va ser directament Felip VI (que també coneix profundament la realitat social catalana) qui va beneir específicament les càrregues policials contra ciutadans que participaven en un referèndum. L’any 2017, els informes policials i les declaracions davant dels tribunals van seguir un guió: els agents s’havien hagut d’enfrontar a “tumults” i havien hagut d’actuar amb una força “proporcional”. Les paraules clau eren ‘tumult’ i ‘proporcional’. A l’informe sobre els cops de porra del 26-J a Palma, que van deixar més de 20 ferits, amb cops al cap inclosos, els policies conten que van ser envoltats per “una massa hostil” que els desplaçava cap a l’avinguda d’Antoni Maura, i que van haver d’actuar també “proporcionalment”. Per ser uns policies tan entrenats i tan valents, que –segons solen dir– donarien les seves vides per protegir les nostres, s’ha de dir que s’espanten amb molta facilitat: tant a Catalunya com aquí es van fer por d’uns manifestants pacífics, i van recórrer a una violència que després han de justificar amb falsos testimonis, mitges veritats i mentides completes. Políticament, per al PP i Vox, un èxit: l’informe policial és la trampa que criminalitza les protestes contra la turistificació i la massificació, i el desgast se’l menja un PSIB-PSOE entestat a tancar files al voltant d’un delegat del govern que no sap fer la seva feina.