‘Malle’

‘Malle’ és Mallorca. Així, amb aquesta paraula, ‘Malle’, fa al·lusió a l'illa l'eslògan d'un enorme cartell publicitari que podeu veure a la façana de l'aparcament de l'aeroport de Son Sant Joan, i que ha causat disgust per la idea que transmet sobre Mallorca, com a lloc de turisme descontrolat on tot s'hi val i no cal mirar prim en res. Podeu llegir a l'ARA Balears la crònica d'Aina Vidal sobre el cartell i la polèmica que ha generat.

L'eslògan en qüestió està escrit únicament en alemany: “Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen”, és a dir, “El que passa a Mallorca es liquida a Mallorca”. La referència a la “liquidació” s'entén perquè l'empresa anunciadora és Wero, un servei de pagament digital —com PayPal i Bizum— pensat per operar dins Europa. No se'ls pot discutir l'enginy als publicistes. El que venen a dir als turistes alemanys (que és a qui va adreçat l'anunci) és: “paga amb Wero les teves festes a Mallorca”. Perdó: no “a Mallorca”, sinó “a Malle”. Què té a veure amb Mallorca això de Malle?” Té a veure que és un diminutiu, una espècie de sobrenom que vol ser afectuós i a la vegada canalla, de lloc de mala fama. Juga amb el referent de Las Vegas (la famosa frase ‘el que passa a Las Vegas queda a Las Vegas’) i simplement parteix de la idea que Mallorca és una destinació de turisme de platja, sexe i borratxera. No és l'equivalent de Mallorqueta o de sa Roqueta, denominacions bavoses i benpensants, que encara fan servir els mallorquins més panxacontents per reduir-se ells mateixos a un lloc comú (que no és el mateix que un excusat). Malle té una ressonància més de festa, més noctàmbula, més bandarra. És el diminutiu que els viciosos però no gaire viciosos, els que es permeten de tant en tant un excés perquè se'l poden pagar, donen al lloc on acudeixen per fer el canalla sense haver de donar explicacions. Això és Malle: una illa on tant és cinc com cinquanta, on no t'has de preocupar que ningú es pugui ofendre pel teu comportament, perquè el que volen és que hi vagis a perdre el món de vista. L'únic que necessites són doblers al compte corrent i una plataforma digital de petits pagaments per poder cobrir el cost del teu vici. La resta és secundària, començant per la població autòctona de Malle, una gent completament irrellevant i menyspreable, començant pel seu idioma. És possible que te'n trobis algun, d'aquests indígenes, però no cal dedicar-hi la més peita atenció.

Tot això ho diu també el cartell de Wero a la façana de l'aparcament de Son Sant Joan: no en el text però sí en el subtext i en el context, que són igualment importants. Anunciar-se així (sense respectar ni tan sols que la retolació, per llei, ha d'estar com a mínim en català, i també en castellà) és un acte de prepotència i de menyspreu del qual n'és responsable també Aena, que permet als seus anunciants fer publicitat d'aquesta manera (la mateixa Aena que també vol multiplicar per dos la capacitat de l'aeroport d'Eivissa, perquè és la primera competidora en la cursa per acabar d'esprémer les Balears i les Pitiüses fins a la darrera gota de suc que puguin donar). Els responsables principals, tanmateix, som els mateixos mallorquins, que durant dècades hem persistit a presentar-nos com una illa d'avariciosos fascinats pels doblers fàcils, fins al punt de permetre que al primer que li vingui de gust s'anunciï a l'aeroport —la porta d'entrada a l'illa, la primera cosa amb què es troba qui hi arriba— dient que això d'aquí és ca na Brutes i que no importa passar pena de res, l'únic que cal fer és pagar i ningú dirà ni piu. El més trist és que tenen raó. Benvinguts a Malle, mallorquins.