Mal de ventre turístic a les Balears
El Partit Popular (en conjunt, i en particular a les Balears) ha passat de desqualificar tothom que gosava fer alguna crítica, o ni que fos un matís, al turisme de masses a voler liderar la lluita contra la massificació turística i a acusar l'esquerra, i particularment els socialistes de les Balears, de ser-ne els causants. Com deia Guillem López Casasnovas dimarts en un article en aquest diari, veure com la dreta balear (i la canària) mira d'erigir-se en campiona de la lluita contra la invasió turística que ella mateixa ha propiciat i impulsat durant dècades, amb fervor, fa venir ganes no se sap si de riure o d'emprenyar-se. O de fer, com també suggeria López Casasnovas, un Xavier Trias: que els bombin.
Sembla, diuen, que la caiguda del cavall camí de Damasc de Marga Prohens es va produir poc abans de les eleccions al Parlament balear de maig de l'any passat, quan el PP de les Balears va detectar a les enquestes que la saturació causada pel turisme s'havia convertit en un problema prioritari també entre els seus votants. Prohens, per tant, hauria arribat a la presidència del Govern Balear sabent que hauria d'afrontar aquesta qüestió. El problema és haver-ho de fer no tan sols al capdavant del partit que fins ara mateix ha negat amb insistència que existís cap problema de massificació sinó de la mà d'un soci com Vox, partidari acèrrim del turisme de masses per conveniència i per convicció, perquè del turisme porqueria també en fan una de les seves patètiques guerres culturals. I fer-ho amb la interlocució d'un sector que, en bona part, segueix aferrat a les velles receptes de totxo, ciment, sol i platja, com si fóssim a finals dels seixanta o començaments dels setanta.
Els governs del Pacte de Progrés que va presidir Francina Armengol van cercar els acords amb els hotelers perquè aquest és un sector que acostuma a actuar per coerció, sobretot amb els governs d'esquerres, que ells perceben per endavant com a hostils. Amb el primer Pacte, presidit per Francesc Antich, la implantació d'un impost turístic —l'ecotaxa— va suposar l'inici d'una guerra que va durar anys. Els hotelers de les Balears estan avesats a veure's a ells mateixos com els proveïdors de llocs de treball i, per tant, s'atorguen un paper providencial d'acord amb el qual l'únic que correspon als governants és atendre les seves exigències amb el màxim de diligència i promptitud. Veurem com actuen davant d'un govern “dels seus” que, com si es posés de sobte a parlar en llengües estranyes, parla de “créixer en valor i no en volum”. Mentrestant, la contestació social comença a fer-se sentir. Aquest cap de setmana hi haurà manifestacions, divendres a Eivissa i dissabte a Mallorca, i fa dies que s'ha restringit l'accés a Binibèquer Vell (“el Míkonos de Menorca”, d'acord amb les irritants publicitats turístiques). Són primeres expressions d'un malestar causat per un model econòmic que, més que de maduresa, dona senyes de descomposició. I que amenaça de passar avall arrossegant amb ell, per cobdícia, tot allò que trobi en la seva caiguda.
