La llei d’habitatge, una passa endavant però no la darrera

L’acord, anunciat divendres, d’ERC i Bildu amb el govern espanyol sobre la llei d’habitatge permet desbloquejar un dels projectes estrella de l’executiu d’esquerres. Aquest pacte pretén donar solucions al que ara mateix és un dels principals problemes de la ciutadania, sobretot dels joves. En efecte, la llei posa l’accent en els lloguers –normalment són la via inicial per accedir a un habitatge o l’opció de les persones que no poden assumir una hipoteca–, que en els darrers anys s’havien disparat fins a provocar una autèntica emergència residencial.

L’acord està inspirat en lleis com la balear i la catalana, que ja han posat en marxa mesures per tal d’afavorir l’accés a l’habitatge d’una franja de població, cada vegada més àmplia, que veu que pagar el lloguer o la hipoteca és pràcticament inassumible. En el cas de la norma catalana, que precisament limitava el preu dels lloguers en les anomenades zones tensades, va estar en vigor una mica més d’un any abans que la tombàs el TC. La nova llei incorpora el compromís que els lloguers no es puguin apujar més d’un 3% durant el 2024. Serà durant aquest any quan s’haurà de pactar un nou índex d’actualització anual de lloguers que eviti les oscil·lacions de l’IPC. I també s’adopten mesures que afavoreixen el llogater, com ara que els honoraris de la immobiliària, que fins ara eren a càrrec de l’inquilí, passin ara a ser una cosa del propietari.

La llei dona resposta a una situació de crisi que, en el cas de les Balears, ha esdevingut una de les principals preocupacions ciutadanes, però caldrà estar atents a possibles efectes indesitjats o contraproduents. Alguns estudis apunten que la limitació del preu dels lloguers pot provocar una retirada de pisos del mercat per posar-los a la venda, cosa que repercutiria en un descens de l’oferta. Altres experts consideren que el lloguer encara continuarà sent un negoci interessant i que, per tant, no es produirà aquest efecte. Una manera d’evitar-ho, com asseguren altres especialistes, seria amb incentius fiscals als propietaris perquè els surti a compte llogar un habitatge abans que vendre’l. 

En tot cas, la norma és la via més ràpida per obtenir resultats a curt termini, però no es pot oblidar que bona part del problema ve provocat per la manca d’un parc d’habitatge públic suficient i també per l’entrada del lloguer turístic als habitatges, que, en el cas de les Illes, ha disparat els preus, perquè ha convertit les cases en un negoci que les allunya de la seva funció social. La llei és una primera passa, però hi calen accions combinades que vagin més enllà.