A l'ofensiva en tromba

Sánchez va actuar per elevació. Sap molt bé que l’acord de l’amnistia que el portarà a la investidura el llegeix majoritàriament l’opinió pública espanyola com un acte d’oportunisme o, encara més, de cinisme polític. Calia, doncs, disparar per elevació, i això va fer. Amb contundència, va sortir a l’ofensiva contra una dreta i una ultradreta espanyoles que va situar com a representants de l’onada reaccionària internacional. Ell, òbviament, és el mur de contenció.

Sánchez va situar la majoria que l’investirà com la del progrés, i l’oposició com el camí del retorn al passat dominat pel ressentiment i l’odi.

Feijóo va multiplicar l’adjectivació habitual, però va acabar assumint la legalitat de la majoria que formarà govern, distanciant-se així de l’extrema dreta, a la qual mai no podrà superar en la hipèrbole. Així va ser quan Abascal va parlar de cop d’estat i va comparar Sánchez amb Hitler, abans de sortir de l’hemicicle acompanyat per les càmeres de televisió per encapçalar la manifestació.

Sánchez serà investit gràcies a l’amnistia i l’acord amb els partits que anomenen perifèrics. Començarà una legislatura complexa. Però no només el PSOE, també els independentistes han fet de la necessitat virtut i s’hauran d’entendre. Uns i altres estan penjats del penya-segat agafant-se entre ells. Vista la sessió parlamentària, l’entesa entre el PSOE i els independentistes és inevitable. Això sí, amb molta retòrica per mantenir les distàncies, i més d’un ensurt. No serà ni fàcil ni plàcid.