L’Índex de Progrés Social (IPS)
L'IPS té per objectiu fer un seguiment sobre el progrés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, a la qual han donat suport, entre altres institucions internacionals, la Unió Europea (UE), l’estat espanyol com a membre de la UE i totes les comunitats autònomes, entre elles la nostra. L´únic partit polític negacionista de l’emergència climàtica que s’oposa als ODS i a l’Agenda 2030 és Vox.
L'IPS rep el suport de més de vuitanta socis a escala mundial entre governs, empreses i membres representatius de la societat civil. Té l’assessorament de científics socials de primer nivell com Michael E. Porter de la Harvard Business School i d'Scot Stern del MIT Sloane of Managament. Empra metodologies rigoroses per tal d’obtenir indicadors que permetin servir de quadre de comandament i de guia de les polítiques públiques per mitigar els impactes negatius que tindrà l’emergència climàtica sobre el benestar de les nostres societats.
L'IPS (2022) utilitza 3 dimensions (necessitats humanes, benestar i oportunitats), amb 4 components per a cada dimensió i 60 indicadors, per tal de valorar l’avenç en els ODS i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, i dona aquests resultats per a 169 països més una addenda amb valoracions parcials per a uns altres 27 països.
L’Informe sobre els principals resultats de l'IPS per a l’any 2022 dona una puntuació mitjana global per a aquests 169 països d’un 65,24. Per a la primera dimensió de necessitats humanes, tres components puntuen per sobre dels 65,24 punts: alimentació i assistència mèdica bàsica, aigua, i sanejament i acolliment, mentre que seguretat personal té una puntuació inferior. Per a la segona dimensió (benestar), només dos components puntuen per sobre de la mitjana: accés a l’ensenyament bàsic i accés a la informació i comunicació, mentre que puntuen per sota salut i benestar i qualitat del entorn. Per a la tercera dimensió (oportunitats), tots els components se situen per sota de la mitjana: drets civils, llibertat personal, inclusió social i accés a educació avançada.
L’IPS també permet fer una valoració del progrés dels ODS i de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per als anys 2011, 2017 i 2022. Cal destacar que l’avenç global de l'IPS s’ha alentit gairebé a la meitat (2011-2016: +3,44 punts), mentre que en el període 2017-2022 només ha progressat en 1,95 punts. Dels 169 països, només quatre presenten un índex negatiu: Líbia, Síria i Veneçuela, que no pertanyen al G-7, i l’únic del G-7 que també presenta un índex negatiu per a aquest període 2011-2022 és el Regne Unit, precisament dins del G-7, el país que més s’ha significat per la implementació de les polítiques més neoliberals i populistes contraproduents com el Brexit.
En el cas del Regne Unit, l’IPS (2011-2022) cau 0,28 punts, i destaquen les caigudes en inclusió social (-5,02 punts), drets civils (-3,98 punts), aigua i sanejament (-3,90 punts), acolliment (-3,26 punts), salut i benestar (-1,69 punts) i ensenyament bàsic (-1,44 punts).
En el cas dels EUA l'IPS s'ha estancat des del 2011 (+0,06), però ha estat en descens des del 2017 (-0,56), anys de la presidència de Trump i el covid. Sobretot ha disminuït en 6 dels 12 components, inclosos els drets personals (-8,99) on ocupa el 46è lloc del món i el 33è en Inclusió (-7,51). També veiem estancament en nutrició bàsica, atenció mèdica, salut i benestar i una disminució significativa en l'accés als coneixements bàsics.
En el cas d’Espanya, en canvi, les valoracions són positives. L’IPS (2022) és del 85,35 (20 punts per sobre de la mitjana pels 165 països valorats) i ocupa el lloc 21, molt per sobre del rank que li correspon en renda per càpita 35/164. Per al període 1990-2020, millora en 13 punts, per sobre de les estimacions pel Regne Unit i els EUA.
Per a l’any 2020 també tenim el rank regional dels IPS, on Balears ocupa el lloc 13 sobre 17 comunitats, només per sobre d’Andalusia, Castella - la Manxa, Extremadura i Múrcia. No sembla que amb aquest repte que representa millorar el nostre IPS a escala regional sigui una bona idea rebaixar impostos i afeblir el nostre nivell de benestar social, més quan Abhijit Banerjee, premi Nobel d’economia 2019, afirma que abaixar impostos per estimular l’economia és una fal·làcia: “Hay muy pocas pruebas que demuestren que bajar los impuestos estimulan la economia” (Expansión, 29-6-2023).
És evident que per avançar en polítiques públiques democràtiques necessitem disposar d’uns bons sistemes d’indicadors socials, com els IPS, obtinguts per metodologies científiques rigoroses, que ens permetin valorar de forma objectiva les actuacions dels nostres governs. Aquesta és la missió que s’han proposat els IPS i els ODS i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Potser per això formacions polítiques negacionistes i populistes com Vox volen tirar als fems indicadors com aquests, per tal d’amagar que les seves polítiques neoliberals son contràries al progrés social, com demostren, en el cas del Regne Unit i els EUA, els IPS (2022).
