La UE i Espanya a la cua en R+D

Ja fa mesos que intentem superar els reptes provocats per les diverses crisis que estem vivint: sanitària, ecològica, tecnològica, econòmica i bèl·lica. Volem tornar a una situació de més tranquil·litat i benestar. No ens serà pas fàcil degut a l'acumulació de totes elles, a les incertituds que comporten, a la necessitat de reduir recursos naturals que utilitzem, al difícil accés a alguns minerals desconeguts que necessitarem, i al fet que tots els problemes tenen caràcter planetari, cosa que demanarà actuacions de caràcter global. Ara no parlaré pas de tot això; voluntàriament em centro en un sol aspecte important.

1. Canvis i innovació.  Segur que serà imprescindible que siguem capaços de canviar molts aspectes de la nostra vida personal i col·lectiva, i sobretot de modificar molts hàbits del nostre consum. Per fer possibles tots aquests canvis, a més de voluntat i responsabilitat, caldrà molta capacitat d’innovar tant en les empreses com les persones individualment, cosa que exigirà disposar de noves tecnologies i demanarà augmentar les activitats de recerca. Preocupat per tot això, em centro en tres paraules —innovació, tecnologia, recerca— i comento les perspectives que ens ofereixen algunes dades actuals. Abans, però, ho relaciono amb una vivència personal.

2. Brussel·les, any 2000. Ara fa uns 20 anys, la Comissió Europea em va demanar presidir un Independent Expert Panel format per 12 persones expertes dels diversos estats de la UE. L’encàrrec implicava analitzar com estaven funcionant els programes tecnològics i d'innovació de la UE, i la relació amb els dels països. Després d’un seguit de visites, reunions i debats, al juliol vam entregar el nostre diagnòstic i vam formular algunes propostes. Totes estaven pensades tenint en compte que uns mesos abans, en la reunió dels caps d’estat que es va fer a Lisboa, s’havien establert una sèrie d’objectius molt ambiciosos per al creixement i la qualitat de l’economia europea en els següents anys. Destaco dues propostes que van ser molt comentades i discutides, i que finalment van ser acceptades per les autoritats europees, la Comissió i el Parlament. Ho faig amb dues frases que recordo haver utilitzat sovint en aquelles presentacions, i que resumeixo així:

a) Tenint en compte el que s’ha demanat a la UE a Lisboa, és evident que els recursos que s’estan dedicant a R+D són insuficients i és imprescindible que creixin de manera que el 2010 representin, en tota la UE, un 3% del seu PIB; i que se superi aquest valor en aquells països amb economies més desenvolupades.

b) S’hauria d’aconseguir que els programes de la Comissió fessin que, tant en la recerca privada com en la pública, hi hagués entre països més col·laboració i reforçament, i menys duplicació o repetiment. Cal recordar que sumant 1 + 1 podem obtenir més de 2...

3. Espanya 2021. Vaig anar seguint l’evolució del tema durant alguns dels primers anys, i vaig veure que el compliment d’aquests objectius es va anar fent cada cop més lent. Últimament no ho he seguit tan de prop, però he anat veient que, en un període en què als EUA i a la Xina es feien grans avenços tant en la tecnologia com en la innovació, la UE s’ha anat quedant endarrerida. Ara he conegut unes xifres que reflecteixen aquest retard. M’han resultat preocupants i per això les comento.

La inversió en R+D mitjana del conjunt dels països de la UE durant el 2021 ha estat del 2,3% del PIB total, quan havíem apostat per arribar al 3% l’any 2010... I en el cas espanyol, la inversió del darrer any ha estat de l'1,43% de PIB, amb un objectiu optimista d’arribar al 2% el 2027. Són males notícies. Segurament té raó el professor Xavier Ferràs quan diu que si seguim com ara podríem tardar uns 30 anys a posar-nos al nivell de la mitja europea, i un segle a arribar al 3%!

També té raó COTEC quan explica que, en aquests darrers anys, l’activitat d'R+D s’està concentrant en les empreses grans i ha disminuït en més de tres mil el nombre d’empreses mitjanes o petites que inverteixen en innovació. Això té a veure amb la insuficient utilització de programes de col·laboració amb participació de diverses empreses o organismes de recerca. Un altre aspecte a revisar i a promoure des del sector públic.

4. Mirant al futur. Crec que hem de ser conscients que Europa tindrà moltes dificultats per sortir de l’actual situació econòmica, i que augmentarà la seva distància tant en relació amb els EUA com amb la Xina per falta d’eines. Una de les raons més clares és que ens trobarem mancats de tres recursos clau per a la productivitat i competitivitat econòmica, com també per al benestar personal: la dependència de fons d’energia externes, la no disponibilitat d’alguns minerals escassos situats fora de les fronteres de la UE, i la insuficiència de generació de coneixements i de capacitat d’innovació. Lluitem per evitar els tres problemes, però cal veure que els dos primers estan molt condicionats per la geopolítica i en canvi el tercer és el que depèn més de nosaltres mateixos.