“Je vous annule de mon monde”
M. Luther King va dir que no el preocupava el crit dels valents, dels corruptes, dels deshonestos i dels sense ètica, però el que sí que el preocupava era el silenci dels bons! Certament, preocupa el silenci de la bona gent, aquells que veuen i callen sotmesos a la cultura de “veure i callar”, deixen de veure injustícies perquè és més còmode viure així, ser espectadors per a no perdre una feina, una amistat de llargs anys, familiars o privilegis, o el que ells consideren privilegis! El silenci dels bons fa arrelar el maltractament i les injustícies, perquè callar és també participar en les injustícies!
“Je vous annule de mon monde”, així és el crit de guerra de l'actriu francesa Adèle Haenel, considerada també una de les actrius europees més aclamades dels últims anys. Amb tot just 34 anys, A. Haenel planta cara a tota una indústria que qualifica de “reaccionària, racista i patriarcal”. En una missiva enviada al setmanari cultural francès Télérama, l'actriu declara: “No tinc una altra arma que el meu cos i la meva integritat. La cultura de la cancel·lació en el sentit primari: teniu els diners, la força i el poder… però no em tindreu com a espectadora. Us anul·lo del meu món. Em retiro, em declaro en vaga”. L'actriu qualifica la seva vaga o retirada de la indústria cinematogràfica com un acte polític, i està motivada especialment per la legitimitat i el suport que demostra la indústria cap a actors esquitxats per escàndols d'abusos sexuals o violacions, com és el cas de Roman Polanski.
En el món del cinema, sembla que tot no és més que espectacle. Mentre el món viu grans crisis en tots els àmbits, la indústria segueix el seu rumb d'oferir espectacle a més de viure de l'espectacle, continua amb les cerimònies dels premis com si res importés realment, com si tot el que ocorre en el món no fos més que espectacle. O realment tot no és més que espectacle?
D'altra banda, fa una setmana que Mediaset ha anunciat que cancel·la el seu programa Sálvame. El programa fa 14 anys que legitima l'espectacle de la violència televisiva, violència contra totes aquelles persones i personatges, que cobraven o no, per vendre o exposar la seva vida en la pantalla. Un programa els presentadors o els col·laboradors del qual berenaven mentre espellaven persones i, amb el circ de la humiliació, entretenien persones àvides de veure com s’humiliaven persones en directe en una pantalla multicolor senzillament per entreteniment o avorriment. No crec que la cancel·lació del programa es degui a alguna crisi d'ètica o de remordiment, tal vegada serà l'inici d'una altra nova era en què la violència mediàtica agafarà un altre rumb o buscarà explorar altres facetes de les ànsies d'espectadors avorrits ansiosos d'altres formes de diversió.
I aquí rau el problema: ser espectadors, espectadors d'un sistema i d’una indústria a la qual li és igual tot i solament li importen els diners i el poder!
M'agrada aquesta sàvia i conscienciosa rebel·lia: “Je vous annule de mon monde”!
