La incertesa econòmica no atura la creació d’ocupació
Es pot discutir molt sobre la situació de l’economia, però hi ha dades que són incontestables: mai en la història a les Balears i a Espanya hi havia hagut tanta gent treballant. Les xifres del nombre de persones ocupades el mes de maig a les Illes arriba a les 601.556, un nou rècord que s’uneix als registrats els darrers temps en aquest sentit. En el global d’Espanya, la xifra d’ocupats s’acosta als 21 milions (ara n’hi ha 20,8) i la previsió és arribar-hi el mes que ve o l’altre aprofitant que ens trobam a les portes de la temporada d’estiu.
És remarcable, doncs, que, malgrat la incertesa econòmica mundial provocada pel conflicte a Ucraïna, el mercat laboral està tenint un bon comportament i no s’està produint l’apocalipsi que alguns, com el senyor Alberto Núñez Feijóo, varen preveure ara fa un any. Tot i això, és cert que el motor de la creació de llocs de feina continua sent el sector turístic, associat a la precarietat i els sous baixos, i que la pujada de la inflació fa que els treballadors perdin poder adquisitiu. Aquesta podria ser una de les claus, tant en el cas de les Balears com també en l’àmbit estatal, de l’onada blava que es va produir el 28-M a tot Espanya. La frustració dels qui, i a les Illes són molts, tot i tenir feina, no tenen cap opció d’adquirir o llogar un habitatge.
Les dades de l’atur demostren que el problema no és ara mateix la creació de llocs de treball, sinó la seva qualitat i les retribucions associades. No es pot continuar competint amb el món a base de sous baixos. Les polítiques econòmiques han d’anar dirigides a augmentar la competitivitat i a crear sectors amb alt valor afegit. Els fons europeus havien de ser, i han de ser, la palanca per aconseguir el tantes vegades anunciat canvi de model econòmic, que mai s’acaba de produir, entre altres coses perquè la inèrcia és molt poderosa i el sector turístic està una altra vegada, després de la pandèmia, en xifres rècord.
El Govern d’Armengol va reiterar una vegada i una altra la seva voluntat de canviar el rumb per no tenir tanta dependència del turisme, perquè sectors com la indústria demanen mà d’obra més qualificada i la paguen millor, però la realitat és que poc s’hi ha fet en les dues legislatures. La pandèmia va posar de manifest la vulnerabilitat del model actual, però basta veure com n’hem sortit i que el tema ni tan sols ha aparegut a la campanya electoral. Cal demanar als propers governants que agafin el compromís de la diversificació econòmica, perquè és la manera d’equilibrar el país i donar resposta a un ventall molt més ampli de la societat.
