07/11/2022

Un huracà polític als Estats Units

5 min
Enganxines que animen als ciutadans dels EUA a votar a les eleccions d'aquest dimarts.

Richard Ringer, de 69 anys i candidat demòcrata a la Cambra de Representants de l’estat de Pennsilvània, és matiner. Dilluns es va llevar abans de les 5 de la matinada quan va sentir algú a la porta del garatge. Quan va mirar per la finestra, va veure un home amb una llanterna i va donar per fet que era el mateix que el mes passat havia atacat casa seva dues vegades.

Un parell de setmanes abans, diu Ringer, va trobar una pintada feta amb esprai a la porta del garatge; tot i que la pluja l’havia mig esborrat, s’hi podien llegir les paraules “la teva raça” i “mort”. Després, dijous al vespre, quan va tornar a casa, hi va trobar un totxo que li havien tirat per la finestra.

Per això, quan aquest dilluns Ringer va veure l’intrús, va sortir corrents i s’hi va encarar. Però l’home de seguida el va immobilitzar i l'hi va pegar fins a deixar-lo inconscient. Ringer no sap del cert si va ser violència política –la policia ho està investigant– però, vistes les pintades i el fet que el seu barri, situat al comtat de Fayette (al sud-oest de Pennsilvània), sol ser tranquil i segur, sospita que sí. “No m’estranya gaire que passi això ara i que em passi a mi, veient com han anat les coses i l’entusiasme per Donald Trump que hi ha per aquí”, em va dir.

Els mitjans locals s’han fet ressò de l’atac a Ringer, però a la resta dels EUA no se n’ha parlat gaire. Potser és perquè només és un petit detall en un mosaic cada vegada més gran d’amenaces. En aquest país enfebrat s’acumulen els indicis de caos. Patrulles de civils –alguns armats i amb equipament militar– han assetjat i intimidat a Arizona els votants als col·legis electorals, incitats per Mark Finchem, candidat republicà a secretari d’estat. A Nevada Robert Beadles, un milionari republicà d’extrema dreta, es dedica a atacar sistemàticament els implicats en els processos electorals i, a conseqüència d'això, els principals responsables electorals de 10 dels 17 comtats de l’estat s’han retirat, s’han jubilat o han renunciat a tornar a presentar-s’hi.

Joe Biden durant el seu discurs en què demanava "preservar i protegir la democràcia" dels Estats Units.

I sobretot tenim el cas de David DePape, un fanàtic del moviment MAGA (Make America Great Again) acusat d’haver entrat per la força a la casa de la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, i d’haver agredit amb un martell el seu marit, de 82 anys, que va quedar inconscient enmig d’un bassal de sang. Més que l’atac mateix, ha sigut escandalosa la reacció de l’ala trumpista del Partit Republicà. Alguns dels seus representants han difós mentides escabroses dient que a Paul Pelosi l’havia atacat un amant gai. D’altres se n’han burlat. “Vaja, Nancy Pelosi té protecció quan és a Washington; però, pel que es veu, casa seva no està gaire protegida”, va dir Kari Lake, candidata republicana a governadora d’Arizona, fent broma en un acte de campanya. Donald Trump Jr. va retuitar una foto d’uns calçotets i un martell amb la frase: “Ja tinc preparada la meva disfressa de Paul Pelosi per a Halloween”.

És molt difícil ser optimista sobre una societat que té una classe política incapaç de reunir prou solidaritat per condemnar unànimement la pallissa d’un home gran a mans d’un terrorista. Per això va ser tan necessari i alhora tan poc prometedor el discurs de Joe Biden dimecres a la nit, en què va parlar de l’atac a Paul Pelosi i de la influència de la gran mentida de Donald Trump en aquestes eleccions legislatives. Intentava apel·lar a un consens patriòtic sobre la democràcia que sens dubte ha desaparegut.

“La desunió i el caos no són inevitables –va dir Biden des d’un faristol a Union Station–. Als Estats Units ja hem tingut ira altres vegades. Ja hem tingut divisions altres vegades. Però mai hem renunciat a l’experiment nord-americà. I ara no ho podem fer”.

Biden no ens estava advertint que els Estats Units podrien entrar en una espiral cap a l’autocràcia o cap a una guerra civil de baixa intensitat. Mirava d’obrir una porta a l’esperança perquè no acabéssim així. El fet que hagi hagut d’insistir que hi ha una alternativa a la desunió i el caos indica fins a quin punt s’han espatllat les coses.

La violència política no la perpetren exclusivament els conservadors. La pallissa que va rebre fa poc a Florida un home que feia campanya per Marco Rubio –i que, segons es va descobrir, tenia vincles amb supremacistes blancs– sembla motivada per l’animadversió contra els republicans. Però, com van escriure dijous els meus col·legues del consell de redacció, la dreta és molt més violenta que l’esquerra, i els republicans mostren gestos de complicitat amb les agressions comeses pels extremistes, cosa que no fan els demòcrates.

El missatge que ens transmet tota la befa sobre Paul Pelosi és clar: la dreta creu que els seus enemics no tenen drets i ja no li sembla necessari fer veure el contrari. Trump ha ensenyat al Partit Republicà que no cal que es prengui la molèstia de fer demostracions hipòcrites de decència, i que pot delectar-se en la crueltat, la transgressió i l’excitació de la violència. I ara aquest missatge s’està portant a les primeres eleccions posteriors al 6 de gener de 2021. Sovint hem tingut la sensació que la calma tensa d’aquests últims 20 mesos s’assemblava a l’ull d’un huracà. I ara torna un temporal terrible.

En un article molt citat, l’analista polític Josh Barro, de tendència centrista, ha criticat el discurs de Biden perquè insinuava que els votants preocupats per la democràcia han de votar els demòcrates, al marge de les seves preferències polítiques. “El missatge és que només un dels partits que es presenten a aquestes eleccions està compromès amb la democràcia –el Demòcrata– i, per tant, només hi ha una opció real disponible”, deia, i afegia: “Això equival a dir als votants que ja s’han quedat sense democràcia”. Aquest argument em sembla estrany. És un fet que només un partit va intentar anul·lar les eleccions del 2020 i és un fet que només un partit intenta aïllar-se de la voluntat dels votants en futures eleccions. Com ha dit fa poc Tim Michels, candidat republicà de Wisconsin, “els republicans no perdran mai més les eleccions a Wisconsin quan m’hagin elegit governador”.

Potser els esforços de Biden per alertar el país sobre el que s’acosta estan destinats al fracàs. En una enquesta recent de la CBS, el 56% dels possibles votants creuen que si els republicans guanyen aquestes eleccions legislatives intentaran anul·lar les victòries electorals dels demòcrates. La mateixa enquesta mostra que, si les eleccions es fessin avui, el 47% pensen votar els republicans i el 45% els demòcrates. Els que donen prioritat a la preservació de la democràcia als Estats Units ja són segurament votants demòcrates. Tot i així, Biden tenia l’obligació d’intentar cridar l’atenció sobre una amenaça que no para de créixer.

Per bé que és probable que els republicans surtin ben parats aquest dimarts, pot ser que molts resultats quedin pendents. Leigh Chapman, secretària d’estat en funcions de Pennsilvània, afirma que, a causa d’una llei estatal que prohibeix el recompte dels vots per correu abans del dia de les eleccions, els resultats probablement no se sabran fins d’aquí uns quants dies. Nevada també tardarà uns dies després de les eleccions a comptar els vots per correu. Alguns republicans, com ara Lake i Finchem, no s’han compromès a acceptar el resultat si perden. És previsible que d’altres sembrin dubtes sobre el procés si comencen a perdre posicions a mesura que es vagin sabent les xifres dels vots per correu.

Tal com ha dit l’estrateg demòcrata Michael Podhorzer: “Si parlem de la crisi postelectoral, el 2020 va ser el començament de L’aprenent de bruixot i el 2022 s’assemblarà més a l’escena en què les escombres que caminen comencen a multiplicar-se sense control”. Ens hem de preparar per al que es podria desfermar aviat.

Copyright The New York Times

stats