PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Xavier Batalla (Barcelona, 1948-2012) publicat tal dia com avui a 'La Vanguardia' (21-III-2003). Traducció pròpia. Ahir va fer vint anys de l’inici de la Guerra de l’Iraq. Una coalició liderada pels Estats Units va envair el país a desgrat d’altres potències i malgrat les manifestacions pacifistes arreu del món. A l’Europa del sud van destacar, per la massiva participació, les organitzades a Catalunya. A finals del 2011 les tropes estrangeres abandonarien l'Iraq.
La segona guerra del Golf, sense l’aval de l’ONU i amb el patrocini del govern Aznar, va començar ahir a la matinada, noranta minuts després que es complís l’ultimàtum de Bush a Saddam, a un nivell de baixa intensitat, tot i que això sempre és relatiu quan es tracta d’un atac amb 40 míssils creuer llançats des del mar Roig i el Golf. Donald Rumsfeld, secretari de Defensa, va explicar hores després el perquè d’aquesta arrencada: el primer atac va respondre al fet que ja s’havia descobert el lloc on la cúpula iraquiana podia reunir-se, per la qual cosa es pretenia cobrar el cap de Saddam amb un tret de míssil. Res no resultaria més positiu per a Bush, i per als seus aliats, que una victòria pràcticament sense desembeinar l’espasa, amb un grapat de míssils i quasi sense víctimes. Els interessats ho diuen d’una altra manera: si el conflicte es resol sense que calgui desencadenar la guerra total, es tindria la prova que l’acció era la resposta adequada. Però ningú no s’atreveix a aventurar quant durarà la batalla militar, que a mesura que avançava el dia es va anar intensificant. [...] El secretari de Defensa, mentre la nit passada s’iniciava el segon bombardeig de Bagdad, amenaçava amb una ofensiva d’"una força i una escala que no s’han vist mai”. Però, igual que Ari Fleischer, portaveu de la Casa Blanca, Donald Rumsfeld va dirigir ahir els seus millors comentaris als generals iraquians perquè es rendissin. Els governs patrocinadors de la guerra han començat emprant, doncs, el bastó i la pastanaga. Saben que estan en fals. La batalla diplomàtica també està lluny d’haver-se acabat. Washington i Bagdad van mantenir ahir un altre pols, al marge del front militar, esgrimint cada un d’ells les llistes de països que, segons el seu parer, estan a favor, els uns, i en contra de la guerra, els altres. L’entrecreuament de declaracions es va entaular després que els dirigents de França, Rússia i la Xina reiteressin les seves crítiques a l’ofensiva militar estatunidenca. Ari Fleischer va afirmar, en referència a les protestes del president rus, Vladímir Putin, que aquestes declaracions “no minaran la determinació dels Estats Units i dels integrants de la coalició voluntària de desarmar al règim iraquià”. I amb la intenció de demostrar que l’administració Bush no està aïllada, el portaveu presidencial va dir que “35 països, que sumen 1.180 milions de persones”, li donen suport. El règim de Bagdad, malgrat tot el que li queia damunt, es va mostrar satisfet d’incloure a la seva llista els 1.300 milions de xinesos.
