Lluís Apesteguia
01/10/2022

El futur de les polítiques turístiques: o transformació o col·lapse

4 min

No sorprendré ningú si dic que a les Illes Balears és molt complicat parlar de turisme manera aïllada; el pes d’aquest sector en el si de l’economia és tan gran que de manera directa o indirecta afecta arreu. En els darrers 30 anys, el volum d’aquesta activitat s’ha més que duplicat: dels 6 milions de turistes de 1992 hem passat a 13,6 milions el 2019. Enguany, aquestes xifres s’igualaran o superaran: el mes de juliol de fa tres anys vàrem rebre 2.788.719 de persones, amb un acumulat que llavors era de 9.487.208 turistes; el mateix mes del 2022 les dades són de 2.810.155 i 9.238.560, respectivament.

La capacitat de càrrega de les Illes és limitada: l’augment de la pressió humana ha fet que de les 776.013 persones que posàvem alhora els peus damunt aquestes illes el mes de gener de 1997 (i que es duplicaven fins a 1.423.380 el mes d’agost) hàgim passat a 1.231.708 humans el 2022. Les infraestructures i els serveis públics no estan dimensionats per aquest volum poblacional, els recursos naturals resulten insuficients, l’accés a l’habitatge cada cop és més complicat, la depredació territorial no atura d’augmentar i la sensació de massificació i saturació és evident entre residents i visitants.

Intentant trobar un contrapès positiu hauríem de cercar un creixement de la riquesa creada per l’augment del negoci turístic. Sí que ha crescut: dels 10.503 milions d’euros de PIB el 1995 hem passat a 34.172 el 2019. I el seu repartiment? No aturam de perdre llocs en el rànquing autonòmic hem passat del primer lloc al setè. Malgrat rebre més turistes que mai, la majoria de la població és més pobra tant en termes comparatius com en termes relatius.

Hi ha una unanimitat mai vista que cal replantejar el model: des de l’ecologisme que fa anys que ho defensa fins a nous sectors, tradicionalment conservadors, com es va demostrar dimarts passat a la concentració davant el Consolat. MÉS per Mallorca és aquí per a donar resposta a aquestes reivindicacions.

Des del 2015 s’ha produït un canvi de paradigma: per primera vegada s’han duit a terme polítiques no només de contenció sinó de decreixement del pes del sector turístic, a més de polítiques de millora del sector i de minva de les seves externalitats negatives.

No puc deixar de destacar l’aprovació de l’Impost Turístic, l’establiment d’un sostre clar de places, la zonificació de la distribució de lloguer vacacional, les millores en el conveni laboral sectorial i l’amortització de les places que es donin de baixa si en el seu moment foren adquirides fora de borsa. També hi ha la moratòria de places durant quatre anys i el decreixement de 2x1 a l’intercanvi privat, la prohibició de creixement a les zones madures, l’obligació de consumir un 3% de producte local (que ara l’Estat, mai col·laborador, ara impugna), l’acord per a limitar l’arribada de creuers al port de Palma, la necessària (i difícil, sense la col·laboració de l’Estat) limitació de l’entrada de cotxes de lloguer a Mallorca.

Però tot això no basta. De manera immediata cal emprendre una sèrie de mesures per millorar el sector turístic. En primer lloc, s’hauria d’augmentar l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), que es manté malgrat anys de pujades de preus i del cost de la vida. Així mateix, una part importantíssima d’aquest s’hauria de dedicar a la compra d’establiments pertanyents a l’oferta obsoleta, donar-ne les places de baixa i emprar aquests espais per a l’interès general. No basten les mesures de decreixement passiu a mitjà i llarg termini: cal que l’Administració en sigui motor actiu. L’ITS també ha d’incentivar nous sectors econòmics que acullin els treballadors turístics.

Però també l’hora d’abordar altres fronts: abandonar la promoció turística per substituir-la per campanyes de conscienciació, regular restrictivament el tot inclòs, i seguir amb les mesures per a impedir el turisme d’excessos. Haurem de modificar la zonificació per a impedir l’atorgament de cap llicència als nuclis declarats saturats, d’augmentar la inspecció turística, almenys al doble de l’existent actualment i millorar les condicions laborals en el sector turístic amb la negociació de nous convenis, així com eliminar totes les places existents a la borsa; el sostre a partir del qual decréixer han de ser les existents avui dia, no es pot permetre l’augment ni d’una sola plaça.

Per últim, serà també vital pressionar l’Estat per aconseguir una disminució del trànsit aeroportuari, i una redistribució dels vols que resultin d’aquesta disminució des de la temporada alta a la baixa. No pot ser que l’Estat segueixi boicotejant la feina que fan les administracions illenques, així que l’objectiu de la gestió pròpia dels ports i aeroports hauria de ser l’objectiu d’un gran pacte nacional.

Si no hi ha uns canvis importants, el sector i el conjunt de les Illes Balears col·lapsaran. No és un problema exclusiu, existeix a molts llocs del món, però nosaltres som els responsables del futur del nostre petit país, i per això ens cal tenir clar que hi ha dues possibilitats: o transformacions o col·lapse.

Lluís Apesteguia és coordinador de MÉS per Mallorca i candidat a la presidència del Govern

stats