La festa continua
Mentre l’ou com balla s’adapta a la sequera i, o bé no balla, o bé ballarà amb aire, la qüestió és que balli, la política continua adaptant-se a la seva pròpia conveniència de partits i la ciutadania previsora només espera que no li toqui ser en una mesa el dia de les eleccions, perquè ni la democràcia ni pràcticament res passa per sobre les vacances. Això no es debat. Vivim en una època en què improvisar pot sortir molt car econòmicament i organitzar-se et pot portar directament a la improvisació. Per tant, ara que també es deixaran d’aprovar moltes lleis, la de Murphy es manté impertèrrita, i si no ens prenem aquest teatre una mica amb humor, no l’aguantarem. No és fàcil. Les conseqüències del panorama postelectoral són catastròfiques, amb una pudor de naftalina i de cinisme insuportables, amb una manca d’humanitat exagerada, amb la demostració tristament palpable que no és possible deixar els interessos al costat per posar-se d’acord en aplacar el retorn al passat que proposen tants missatges esgarrifosos. Tampoc és senzill coincidir fora de la política, on som capaços de discutir fortament pel menú d’un sopar, per l’educació dels fills o per si hem de quedar amb amics que ja no ens cauen bé. Però el que s’exigeix de qui tria un servei públic és que faci un esforç més gran que el que es fa a casa, on no hi ha assessors, ni t’enganxes a les cadires perquè la feina no es fa sola i on el màxim objectiu és no anar massa tard a dormir, que estem totes molt cansades.
“La terra està molt greu, però encara no terminal”, asseguren 40 persones de ciència internacional que han escrit un article sobre la salut del nostre planeta i l’estat en què es troben alguns sistemes naturals on la vida comença a ser molt complicada. El missatge que volen donar és que la situació és preocupant però que hi ha la possibilitat de revertir-la. És a les nostres mans. Això ho hem dit i ho hem escrit moltes vegades. Però de la mateixa manera que s’ha fomentat la destrucció, es pot fomentar la cura. I també és veritat que una cosa és que es pugui fer, i l’altra que hi hagi la intenció de fer-ho. Com tampoc no hi ha la voluntat d’entendre’s, perquè, si no, s’entendrien. Coincidint amb la notícia dels científics diagnosticant els mals del planeta, una altra notícia demostra aquesta manca de voluntat de ser radical amb els temes que afecten la natura, és a dir, a nosaltres. La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha dit que el projecte turístic Hard Rock gastarà més d’un milió de metres cúbics d’aigua anuals i que “es disposa d’una reserva per fer-hi front”. Aquest projecte, que era i continua sent un despropòsit mediambiental, entre altres catàstrofes, tirarà endavant malgrat la sequera present i totes les que es preveuen en un futur. Diuen que disposen d’una reserva avui, però qui podrà assegurar una reserva demà? Quina necessitat hi ha de crear més necessitats que no necessitem? Quina incapacitat hi ha de pensar altres projectes que corresponguin molt més amb les necessitats d’aquest segle XXI de plena crisi global? Esperem l’avís científic que ens digui que “la Terra ja ha entrat en fase terminal”?
El planeta necessita fer vacances dels humans. Els humans necessiten fer vacances dels humans. Però en lloc d’això ja sabrem quanta aigua es gastarà en llocs absolutament prescindibles i quines són les prioritats de la política. Que cadascú se salvi a si mateix, com pugui i en contra del que calgui. Aquest és el front no comú per lluitar contra el canvi climàtic i l’auge cavernari.
