Ens estam acostumant al parc temàtic

Una empresa ha estat expedientada per l’Ajuntament d’Artà per muntar una macrogimcana amb ni més ni manco que 900 persones. Es tractava de recórrer el nucli urbà fent absurditats com pintar a terra o aferrar adhesius pels senyals de trànsit o les parets del poble.

El fet és lamentable, perquè retrata una vegada més el parc temàtic en què s’han convertit les Illes Balears, i al qual perillosament ens estam avesant. Artà té tants valors que no necessita de cap manera que uns energúmens recorrin el poble fent una activitat impròpia, desmesurada i ofensiva per als residents. Però no cal arribar a aquest extrem barroer per veure quanta qualitat de vida i autenticitat han perdut aquest i la resta de municipis del litoral i, a poc a poc, els de l’interior. Basta anar un dia de mercat a Artà, a Sóller o a tants pobles i intentar travessar-los enmig d’una bogeria humana que ho desbarata tot.

I els preus de l’habitatge, després que, per descomptat, molts locals hagin venut tot quant solar o casa tenien venals. I el lloguer turístic. I els cartells de bars i restaurants o de les botigues, moltes, orientades als visitants. Passejar per qualsevol racó és passejar enmig d’una sensació d’artificialitat, de desmesura, de no poder pujar a segons quin transport públic, o haver d’anar dret per poder arribar a la feina. O haver d’esquivar centenars de bicicletes per recórrer un bocinet de les Illes en cotxe.

Ha començat la temporada i tornam a repetir a les tertúlies que tot ha perdut l’encant, com som estrangers dins ca nostra. Però per evitar repeticions, caldria avançar i demanar-nos què més ha de passar perquè els illencs despertem del malson i recuperem, almenys, certa dignitat.