28/01/2022

Desterrats a la seva terra

2 min

Una de les grans virtuts del mercat lliure, de la llei de l’oferta i la demanda, és que és l’ànima del capitalisme, sistema que disposa de mecanismes correctors per evitar situacions d’indefensió social: tots ho hem sentit dir a les personalitats més brillants de l’economia, precisament, de mercat lliure. Hi ha explicacions molt raonables per als sotracs econòmics més dolorosos (i més dolosos), però fins i tot aquests successos letals són explicats en versió positiva: es ressalta la capacitat de recuperació del sistema. De manera que ja ho sabeu.

I, això no obstant, no és menester ser d’extremosa esquerra per manejar dubtes sobre tanta meravella. Ni és menester, tan sols, fer-te lluny d’on vius –sigui on sigui– ni traslladar-te a temps passats o especular sobre temps futurs. La qüestió no és que la injustícia social guanyi irrefrenablement vides i terreny, sinó que aquesta societat visqui els fets amb una resignació d’animal moribund. La política es mostra cada dia més inoperant, més estancada en una rutina que exclou serveis essencials i inclou noves meravelles perfectament prescindibles.

Ara es parla, a Palma, de la gentrificació que es pot generar a l’entorn de la reforma de Nuredduna. Per altres raons, aquest procés d’expulsió, de les seves barriades, dels que fins ara havien estat els seus habitants, ja afecta altres zones de la ciutat –Son Espanyolet, per exemple, o Santa Catalina. És obvi que els ciutadans haurien d’estar protegits per unes lleis que els garantissin el futur en la barriada on han crescut, si aquest és el seu desig. És el més natural del món. I encara és més necessària aquesta protecció quan el fenomen de substitució es preveu com a conseqüència d’una reforma. En aquests casos, és del tot raonable que els poders electes protegeixin les persones que hauran de traslladar-se a un indret al qual no se senten vinculades: ni el paisatge humà, ni algunes formes de viure, ni les remors de la nova barriada –la memòria, la vida– són els mateixos de la que han hagut de deixar.

Per viure fa falta més que un habitatge on sia. Les persones necessitam uns escenaris que ens donin continuïtat al llarg dels anys. És un dret potser no escrit enlloc, però no per això innocu. La gentrificació és un procés espantosament agressiu que conculca aquest dret.

Guillem Frontera és escriptor

stats