La decadència d'Europa
No tinc cap dubte que Europa està en decadència.
Entenc decadència no des del punt de vista intern, sinó d'influència internacional. Com a unió, com a espai de llibertats, drets socials i seguretat, Europa és una mena de bombolla a banda del món. Gaudim d'unes estructures normatives, una cultura i unes maneres de fer que no es troben més que al Regne Unit i poc més. La protecció a la feina, el sistema de salut, el sistema de pensions, el sistema financer, etc. són irreprotxables.
I, per això, en gran manera estem en decadència respecte a la resta del món. Perquè els altres països no estan en disposició d'equiparar-se a nosaltres. Ni poden ni volen.
La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va assegurar fa pocs dies que al juny abaixaria tipus d'interès, però que a partir d'aquest moment les seves decisions dependrien dels moviments de la Reserva Federal als Estats Units.
Pel que fa als conflictes geopolítics actuals, estem a l'espera que les eleccions als Estats Units de finals d'any dirimeixin si hi haurà un abandonament d'Ucraïna i, tal vegada, dels compromisos adquirits amb l'OTAN.
És a dir, que en l’àmbit monetari depenem de les decisions dels Estats Units i en defensa la nostra influència i capacitat de plantar cara a altres països –sigui Rússia o qualsevol altre– poden decaure d'aquí uns mesos.
Per això dic que Europa està en decadència o, per a ser més precisos, perdent la seva capacitat d'influir sobre la resta del món. L'economia alemanya està malmesa i França i Itàlia van de trimestre en trimestre, mirant a veure si aconsegueixen aguantar. Espanya ho fa, en gran manera, gràcies al turisme.
A mi m'agrada Europa. Soc un europeista convençut. I no qüestiono el que hem construït. El que em pregunto és si serem capaços de conservar-ho, envoltats d'enemics que ja no compten amb nosaltres i sobre els quals la nostra capacitat d'influència està decaient d'una forma tan evident com alarmant.
La solució en aquests casos sol ser l'aïllament. Però per aïllar-se cal ser petit en grandària. I Europa no ho és. S'obre un temps de tribulació.