Crisis i crisis

El novembre del 2008 vaig acabar d’escriure aquesta introducció per a un article per a la revista Lluc amb el mateix títol i que es va publicar al n. 867 de gener-març del 2009: “No totes les crisis tenen la mateixa etiologia. N’hi ha que són crisis conjunturals, que un cop ha passat la borrasca escampen i torna a sortir el sol. N’hi ha, però, que són veritables tsunamis, que assolen el que troben al seu pas i obliguen a fer una tasca important de reconstrucció de l’arquitectura econòmica, social i institucional que ordena les nostres vides. Entenc que la crisi actual no és una crisi conjuntural, sinó que ens trobem davant d’una veritable crisi estructural o ‘crisi de regulació’ que canviarà el nostre imaginari social, les estructures productives i les institucions a escala nacional i internacional”.

Intuïa que venien canvis importants, però no de l’escala del que ens ha passat en aquests darrers disset anys en termes de l’impacte de les revolucions tecnològiques recents: utilització intensiva d’internet per part d’una nova generació de telèfons mòbils i la creació de noves aplicacions per manipular a una escala impensable l’opinió pública, la polarització social i, sobretot, a partir del covid i de l’aparició de la IA generativa, una enorme concentració de poder científic, econòmic i polític en molt poques mans, que farien empal·lidir el mateix Marx amb la seva llei de la concentració del capital.

La primera gran revolució tecnològica va ser la de l’agricultura, 10.000 anys aJC Segons Cristian Canton, director associat del Barcelona Supercomputing Center, el temps fins a l’impacte social massiu de la revolució agrícola va tardar entre 1000 i 4000 anys. En termes de sistema tecnològic, abasta l’esclavitud i el feudalisme on no existeix el treball assalariat i uns pocs individus concentren el màxim poder econòmic, polític i social via la propietat exclusiva de la terra i del treball. Al llarg d’aquest període fins a l’edat moderna s’inventa l’escriptura i la moneda.

Amb la ciència moderna i el Renaixement, la Humanitat es va encaminar cap a la revolució industrial al llarg d’un període que no representa ni una dècima part del temps que va ocupar la revolució agrària per aconseguir el seu impacte massiu. Aquest període introdueix canvis econòmics revolucionaris amb l’aparició del treball assalariat, l’acumulació del capital i deixant les rendes de la terra en un apartat marginal. No diguem ja en l’àmbit polític i social amb la introducció de les democràcies parlamentàries i l’estat del benestar, sense oblidar els avenços científics i tecnològics: vacunació, impremta, l’aviació, l’electricitat, el ferrocarril, l’automòbil, el telèfon, els antibiòtics, l’energia nuclear, entre d’altres.

I ara entrem en un altre gran canvi sistèmic amb la IA generativa, que té el precedent en l’aparició de la web i l’ús intensiu d’internet des d’ara ja fa més de vint anys. 

Per què és un canvi sistèmic? Perquè internet i el seu ús massiu per generar valor a través de la IA generativa està en la base de l’internet de les coses, de la robotització, de la financerització i terciarització de l’economia i de la geoestratègia i seguretat dels estats. I ara tot això està en unes poques mans que ho volen controlar tot, és a dir, el poder en majúscules i a escala planetària. És un canvi revolucionari que ens ha vingut de sobte a una velocitat sorprenent, menys d’un deu per cent del que s’ha trigat a implantar el capitalisme. Com diu The Economist en el seu darrer número de 16 de maig: “Finalment, els humans podien, com els cavalls a l'era del cotxe, convertir-se en no econòmics. Els ingressos poden anar majoritàriament o totalment als propietaris de capital, que després el gasten en coses fabricades per IA i robots utilitzant recursos naturals que monopolitzen. Aquesta possibilitat distòpica està darrere de les advertències de Silicon Valley que la intervenció estatal, i potser una Renda Bàsica Universal (RBU), serà necessària”.

No és estrany que per això el papa Lleó XIV signés, divendres 15 de maig, la seva primera encíclica, titulada Magnifica Humanitas, a la protecció de la persona humana en l’era de la intel·ligència artificial, on s’afirma que la revolució tecnològica de la IA suposa una transformació social d’una magnitud comparable a la de la segona revolució industrial.

La disjuntiva és aquesta: o es planteja una sortida democràtica de control de la IA generativa per part de la societat i una RBU, o podem caure en un neofeudalisme capitalista, és a dir, en una nova barbàrie on la democràcia i el control del capital i del treball tornaran a caure en unes poques mans a escala global.