12/03/2021

Covid-19, crisi social i infància

3 min
La Via Laietana de Barcelona durant el confinament de l’any passat: buida i amb hotels, comerços i restaurants tancats.

Avui fa un any. Avui fa un any que els gronxadors van quedar aturats i els carrers de les ciutats buits i silenciosos. Avui fa un any d’aquell primer dia en què nens, nenes, nois i noies van quedar-se a casa perquè la seva escola estava tancada. Era el dia en què començaven sis llargues setmanes sense poder sortir al carrer per a res: va ser l’únic grup de població a qui es va imposar un confinament absolut.

Avui sabem, contràriament al que es deia, que els infants no són “vectors de transmissió”. Diversos estudis epidemiològics han demostrat que es contagien menys del covid-19 i que, en cas que es contagiïn, passen la malaltia més lleu i la transmeten menys al seu entorn. Ara bé, això no vol dir que la pandèmia no els afecti, no. Els afecta, i molt!

Afortunadament, avui les escoles estan obertes i la pandèmia ens ha fet més conscients del seu paper cabdal en les vides dels nens i nenes. Però algunes restriccions continuen i els seus impactes s’estendran a mitjà o llarg termini. Perquè la pandèmia no ha vingut sola, sinó acompanyada d’una enorme crisi econòmica i social que afecta negativament els entorns de tots els infants, però sobretot els dels més vulnerables. Amb el covid-19 plou sobre mullat i creixen i s’intensifiquen les desigualtats que ja teníem.

Un dels impactes més rellevants és l’augment de la pobresa infantil, i el fet que afecta infants que fins ara n’havien quedat al marge. Si el llast que arrossegàvem de la crisi del 2008 era que 3 de cada 10 infants (el 30,4%) vivien en risc de pobresa a Barcelona, ara podríem estar parlant de gairebé 4 de cada 10. Segons l’estimació feta per l’IERMB (mentre no tinguem noves dades oficials), la taxa de risc de pobresa infantil hauria augmentat entre 5 i 7 punts (fins al 35,3% o 37,5%), la qual cosa significa que, només a la ciutat de Barcelona, entre 12.000 i 18.000 infants nous haurien entrat en una situació de pobresa a causa de la crisi.

En paral·lel creixen les desigualtats en educació, i la pandèmia i el tancament de les escoles han fet emergir noves bretxes educatives. Una enquesta de l’Ajuntament de Barcelona i BIT Habitat revela que 1 de cada 4 alumnes (el 26,8%) no va poder seguir l’escolarització online durant el confinament, perquè no disposava de bona connexió o de dispositius digitals, perquè els seus pares i/o mares no tenien temps o prou formació per donar-los suport o bé perquè no van rebre una oferta d’escolarització online per part del centre.

A més, les desigualtats en salut també augmenten, i tenen efectes a mitjà i llarg termini. No només per la tipologia dels habitatges en què alguns infants es van haver de confinar (amb manca d’espai, humitats, temperatura inadequada, sobreocupació, etc.) sinó també pel trencament de rutines, l’augment del pantallisme, dietes més calòriques, menys exercici físic i poc contacte amb la natura. Tots ells, hàbits que poden fer augmentar el sobrepès i l’obesitat, que abans de la pandèmia ja afectava el 26,6% d’infants.

Malgrat que la majoria d’alteracions de la salut mental i emocional (com ara més sentiments d’avorriment, tristesa o por) van ser extenses però lleus per a la majoria d'infants, en els casos en què va créixer molt l’estrès de les famílies també va créixer el risc de violència cap als infants. Al voltant de 3 de cada 10 famílies catalanes afirmen haver viscut situacions de tensió o conflicte amb els seus fills durant el confinament, 2 de cada 10 van perdre els nervis i van arribar a cridar-los o a insultar-los i 1 de cada 10 famílies admet haver-los pegat, segons un estudi de Save the Children.

Davant aquest context de desigualtats creixents en la infància i l’adolescència, es fan més necessàries que mai les polítiques públiques d’equitat i igualtat d’oportunitats. Perquè la infància és una etapa estratègica del cicle vital. I la infància no espera: qui ha crescut en la pobresa, probablement viurà en la pobresa com a adult, així que és urgent trencar el cicle de reproducció de desigualtats. És un dret legítim de tots els infants i, a més, ens hi juguem la cohesió social futura.

Laia Pineda Rüegg és directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona