Conspiració
El mes d’agost de l’any 2017, a l’estat de Virgínia, a la població de Charlottesville, hi va haver una manifestació d’extrema dreta. En principi, hi havien acudit múltiples grups i líders del moviment racista i supremacista blanc per oposar-se a la decisió de treure una estàtua d’un general confederat, però la cosa va derivar en una forta oposició de grups antifeixistes, de gent d’esquerres o simplement de persones que protestaven contra la demostració de força –amb torxes i tot– que es volia fer des de l’odi racista.
L’ambient es va anar escalfant, de tal manera que, com sempre passa, hi ha haver batussa, i un dels supremacistes va acabar dirigint el cotxe contra la multitud dels opositors, i provocà la mort d’una dona i gairebé vint ferits. No cal dir que l’autor material de l’atropellament va ser detingut i jutjat; passarà la resta de la seva vida a la presó. Però també convé recordar com, d’una manera covarda i ambiguament equidistant, el llavors president Trump va voler no condemnar els fets… Els quals haurien pogut acabar amb el judici penal al responsable del crim, però un seguit d’advocades va voler anar més enllà i aconseguir provar que no havia estat un fet aïllat, sinó tota una conspiració.
Perquè durant setmanes i dies abans de les manifestacions multitud de líders de moviments d’extrema dreta havien obert fòrums en xarxa, i intercanviat missatges, i alçurat els ànims dels seus partidaris, i motivat un odi obertament violent i racista encara més accentuat als seus podcasts, tot per fer venir gent d’arreu del país a Charlottesville, amb la intenció que les coses anessin malament, i hi hagués violència, i fins i tot s’arribés a provocar els opositors per motivar així una resposta alçurada més 'legítima'. Demostrar això no és senzill; es van haver d’analitzar converses privades entre els organitzadors, els missatges que van deixar a internet, abans que fossin esborrats per ells mateixos quan va donar-se l’atropellament. Al final, un jurat els va condemnar, van haver d’indemnitzar les víctimes —amb molts milions— i es va demostrar que tot ho havien fet amb la intenció de fer mal i crear el caos.
Potser no caldria dir que aquesta història nord-americana ve a tomb arran de tot el que ha passat a Madrid abans i després de l’última investidura de Sánchez. O de la victòria de la neodreta, als Països Baixos, o a l’Argentina. Perquè hi ha, sense cap mena de dubtes, una conspiració global del neopopulisme; els líders del qual es coneixen, es feliciten mútuament, coordinen els seus missatges de cara a una galeria que és global, i que viu a les xarxes, i que celebra arreu del globus la victòria dels seus, també ara el desitjat retorn de Trump. És una forma de por retrògrada que s’aprofita de tots els mitjans de la modernitat: abomina de la globalització i és nacionalista, però al mateix temps és internacionalista i tecnològicament dirigida, molt hàbil a l’hora de fer servir els nous mitjans de comunicació i la mina de dades per descobrir i explotar nous adeptes.
