Clima, vida, política
Es desconeix el nombre exacte de persones que han perdut la vida per les temperatures extremes a Europa en l'onada que el darrer mes ha afectat especialment el centre del Vell Continent. Les estimacions apunten, ara que encetam una nova onada, més de 2.000 persones a França, més de 1.200 a Bèlgica i més d'un miler a Espanya. També han mort milions d'animals destinats al consum humà. I poc després dels dies més intensos, milers d'hectàrees de bosc cremen, perquè les altes temperatures han convertit les masses forestals en combustible.
Com passa amb les danes, un fenomen una mica més mediterrani, podem fer com si no anàs amb nosaltres, i negar, com fa l'extrema dreta, que res d'això té a veure amb el canvi climàtic i l'escalfament global provocat per l'acció humana. Polítics com Trump prometen més petroli que mai i més barat; multimilionaris com Elon Musk contaminen com mai no s'havia vist amb els seus continus llançaments de satèl·lits a l'òrbita terrestre i els seus coets cap a Mart; i genocides com Netanyahu descarreguen sobre Palestina i el Líban tones i tones d'explosius que, a més d'aniquilar éssers humans, tenen efectes ambientals que perduraran generacions.
L'extrema dreta negacionista condiciona i conforma governs del PP a diverses comunitats –la darrera, Andalusia, la més poblada del país–, qüestiona la feina de la comunitat científica i criminalitza l'ecologisme i la defensa de la vida. La política, en general, no és a l'altura de la magnitud dels problemes ambientals i climàtics, que posen en risc la vida i el benestar de les generacions futures, com ja va denunciar fa uns anys una llavors adolescent Greta Thunberg, impulsora de la "vaga pel clima" que va mobilitzar milers de joves arreu del planeta, i que avui és considerada una perillosa comunista.
La cosa realment perillosa és no fer res, o fer més del mateix. També ho és perdre el temps enredant-nos, com han fet aquests dies a França, en debats absurds sobre si és ètic tenir aire condicionat a casa amb temperatures superiors a 40 graus. Això no vol dir que, a escala individual, tothom no hagi de fer la seva part, però us puc assegurar que jo no tenc res a veure amb els més de 20 milions de turistes que ens visitaran enguany, ni amb la mitja dotzena de creuers que fa uns dies van descarregar més de 15.000 persones al port de Palma i van emetre tones de gasos contaminants. Ni amb el rècord de jets privats de multimilionaris (alguns de la contrada, com Miquel Fluxà) que generen tant CO2 com vós i jo en tota una vida. En canvi, la majoria d'escoles no tenen aire condicionat i ningú no exigeix comptes per això.
Sí que hem de poder tenir aire condicionat, i és clar que cal fer-ne un ús responsable, com amb passa amb l'aigua. Però si els qui més contaminen i més poden fer per evitar-ho no fan res, i ningú tampoc no els obliga, la nostra aportació serà un granet de sorra, però només un granet de sorra. Són els polítics qui han de posar regles que garanteixin no només la justícia social, sinó també la justícia climàtica, cosa que implica prendre mesures concretes que assegurin el benestar de les generacions presents i futures.
Aquesta legislatura, que ja va costa avall cap a les eleccions, va començar amb un reconeixement assenyat per part de la presidenta del Govern, que deia que calia posar límits a la nostra principal activitat econòmica, el turisme. Les xifres, avui, apunten en la direcció contrària: pensam que l'increment de la despesa turística i el turisme de luxe ens redimirà, quan en realitat el que fan és apujar els preus de les coses més bàsiques per als residents, començant per l'habitatge i seguint per l'alimentació.
No només no s'han fet els deures, sinó que a Mallorca continuarem alimentant la incineradora més gran de la Mediterrània amb els fems dels turistes d'Eivissa i omplirem les carreteres de camions que transportaran merda pretractada perquè no faci olor, mentre esperam que algun dia hi hagi restriccions de veres en la circulació de cotxes, que fa la vida impossible a tants mallorquins. Es desprotegeixen espais com el Trenc, i altres que sí que ho estan, com bona part de les aigües de les Balears, viuran l'estiu amb més agressions a la posidònia des de fa segles, de la mà de vaixells de tota mena que ja tenen planificat anar a veure l'eclipsi des de la mar el pròxim agost.
Ben eclipsats, quedarem. Fa temps que tot plegat és insostenible i que les paraules ho aguanten gairebé tot, llevat de la paciència dels residents. Perquè, cada vegada més, els únics que podran gaudir de l'illa seran els qui se la mirin des de la seva urbanització de luxe o des del iot, mentre la resta ens resignam a un altre estiu sense sortir de la cova de casa nostra. I fora queixes, que almenys tenim casa.