Ciència-ficció per al futur
Aquests dies em trob gaudint de valent de la meva activitat lectora. Després d'uns mesos d'haver acabat el llibre El problema dels tres cossos, de Cixin Liu, n’he començat la segona entrega, El llibre fosc. El primer segueix la història de Ye Wenjie, una física que es troba a si mateixa involucrada en una missió secreta per contactar amb extraterrestres durant la Revolució Cultural xinesa. Ara, a El llibre fosc s'hi relaten les conseqüències de la detecció de senyals extraterrestres i com la humanitat s'enfronta a la possibilitat d'una amenaça alienígena. I, raonablement, aquests dies no deix de rumiar com la ciència-ficció pot implicar-se tant en la ciència real a la nostra societat.
El mes passat ja parlàvem d'exemples d'aplicacions científiques extretes de la ciència-ficció. Deixant de banda l'emergència climàtica i la previsible realitat distòpica que ens espera voltant el pròxim cap de cantó, la realitat sembla distorsionada amb la ficció, o potser és que ja hem arribat al futur i no ens havíem preparat del tot.
Com si res, estem vivint el boom tecnològic i social de la intel·ligència artificial amb ChatGPT i Bing –amb la ‘compra’ (inversió de 10 milions de dòlars) per part de Microsoft i la seva aplicació al seu motor de cerca. Alguns ho han comparat amb les troballes històriques de la tecnològica com el naixement d'internet o el que significà l'iPhone per al món de la telefonia portàtil i els smartphones. Són abundants els reportatges i articles extensos testejant els límits "sensibles" i humanitzats de la nova joguina virtual. Per exemple, Kevin Roose, al The New York Times, explicava com la màquina se li havia declarat amorosament i li assegurava que volia tenir vida pròpia i ser lliure. També són abundants les preguntes ètiques i de seguretat individual i col·lectiva que es desprenen dels infinits usos de la intel·ligència artificial. Per exemple, amb conflictes bèl·lics com el derivat de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia –ara ja fa un any– s'ha incrementat la pressió per part de sectors militaritzats per a l'ús de tecnologia automatitzada armamentista.
Un altre exemple recent de ciència (ficció) futurista és la plantejada per la companyia Colossal Biosciences. Fa uns anys, aquesta empresa de biotecnologia fundada el 2021 per Ben Lamm i George Church –investigador científic a Harvard i el MIT– llançà la iniciativa de reviure els mamuts mitjançant l'ús de tècniques d'edició genètica. L'objectiu de la companyia és el de la "desextinció", és a dir, el procés de tornar a la vida espècies extintes, per a la conservació de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. El debat està servit: d'una banda, la preocupació pel fet que la "desextinció" es pugui convertir en una distracció de les accions més urgents per a protegir les espècies amenaçades; d'altra banda, considerar la "desextinció" com una eina per a restaurar la biodiversitat i les funcions ecosistèmiques que es van perdre amb la desaparició d'espècies extintes.
Com deia abans, la saga de Cixin Liu em té fascinat amb la seva alta dosi de ciència-ficció brillant i futurible, la qual planteja preguntes filosòfiques profundes sobre la naturalesa humana, el coneixement científic, així com el futur de la humanitat. “Ses coses petites, ses coses descomunals, es sentit de sa vida, un dia què val?”.
