SociòlegFa poc més d’una setmana, la consellera delegada de Riu Hotels, i sembla que ‘en funcions’ del Govern, Carme Riu, manifestà que s’ha de limitar el nombre de turistes perquè vivim en un territori limitat. A priori, una bona notícia, si no fos perquè en cap cas planteja cap mesura de contenció i/o decreixement per al sector hoteler. Podria haver proposat lluitar contra la sobreocupació hotelera amb més inspeccions, demanar més sentit comú al sector o que els menors de 12 anys computin com a plaça per reduir la capacitat allotjativa dels hotels i, per tant, la pressió turística a l’estiu, però no ha estat així.
No debades, això suposaria acceptar que els seus hotels són corresponsables de la massificació i que, per tant, han de ser partícips a l’hora de mitigar els impactes del turisme. Per això, prefereix centrar les seves propostes a posar límits a la competència, prohibint tot el lloguer turístic i liquidant l’ecotaxa. El primer era d’esperar, però sorprèn que vulgui eliminar un impost que, a més de mitigar una part dels impactes negatius que genera, pot ajudar a regular el flux turístic i, per tant, la pressió turística de l’estiu.
Abans de fer propostes estaria bé ser conscient de les mètriques que ens poden ajudar a entendre la massificació. Segons l’Ibestat, al mes d’agost, el de màxima ocupació, el 73% dels turistes enquestats manifesta que s’allotja en hotels o similars; un 11,3%, en allotjaments turístics; un 8,87% són turistes residents (tenen segona residència a l’illa), i un 8,87% va a casa d’amics. Una xifra que, a més de deixar clar qui du més persones a l’illa, atorga al sector hoteler més pes que el que tenien el 2016, quan els turistes allotjats a hotels representaven el 66,4%.
L’anterior no és casual: mentre que el nombre de pernoctacions ha baixat un 4,73% respecte del 2016, resulta que el nombre de turistes que va a hotels ha crescut un 9,8%. Per contra, els qui es decanten pel lloguer turístic s’han reduït un 27%. Aquest decreixement no es deu a un canvi en la demanda, sinó a l’aprovació de la Llei turística de 2017, que deixà la major part dels propietaris d’habitatges turístics a plurifamiliars fora possibilitat de regulació.
La massificació i la saturació són fruit del model econòmic, de la suma de tots els humans que vivim a l’illa, siguin o no residents. Per tant, és important cercar amplis consensos sobre quines illes volem d’aquí a 20 anys. Està bé que la senyora Carme Riu, o el sector hoteler, es preocupi per la problemàtica mediambiental, però facem-ho a consciència sense derivar responsabilitats.
Mirem a llarg termini i no oblidem que tot i la remuntada dels mercats competidors, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) preveu un creixement del turisme internacional de prop d’un 3% o un 4%. anual. No badem, podem triar entre continuar creixent en quantitat de turistes i d’habitants (300.000 en deu anys, segons les darreres estimacions) o fer-ho en valor afegit. De tots nosaltres depèn, també del sector hoteler i de tots aquells que amb la seva actitud li donen corda.