Benvinguts al turisme circular
“Un hoteler, si no es queixa, no està bo”, sostenia, en privat, un hoteler mallorquí important fa uns anys, després d'una temporada particularment generosa en guanys. I afegia: “Si un dia venen mal dades, no sé què farem!”, volent dir que no sabia com podien exagerar més la nota a l'hora de plorar a pesar d'haver obtingut uns magnífics resultats d'explotació. Bé, l'any 2020 varen venir realment mal dades i vàrem tenir ocasió, per desgràcia, de veure com les pot arribar a gastar el sector que genera menys valor afegit però sí més dependència, perquè produeix una gran massa de treballadors gens especialitzats, acostumats a una dinàmica de precarietat, que difícilment es poden adaptar a fer una altra cosa que la que s'han avesat a fer, ni d'una altra manera. Això té una relació directa amb l'alt percentatge d'abandonament escolar i les fortes desigualtats socials existents a les Balears, com s'ha reflectit en diversos estudis i baròmetres.
Enguany el panorama turístic ha millorat, i ho ha fet molt per damunt del que s'esperava que ho fes, cosa que obliga els representants del sector (touroperadors i associacions i federacions d'hotelers) a sortir per aigualir les notícies sobre la temporada suposadament excel·lent que ha estat 2021: no n'hi ha per a tant, venen a dir, el cop que varen rebre amb la pandèmia va ser molt dur i ara costarà refer-se'n, etc: el ploricó, per tant, s'ha modificat però continua sent un ploricó. Amb aquesta actitud han anat a la World Travel Market, la fira del turisme de Londres, on s'han limitat a percebre 'bones sensacions', intentant dissimular els signes d'euro i de dòlar que se'ls dibuixaven a les ninetes dels ulls: no tan sols Balears han estat la destinació líder el 2021 a Espanya, sinó que està cridada a ser una de les grans triomfadores a escala europea el 2022, la qual cosa significa uns guanys encara més espectaculars per als nostres soferts hotelers (per a ells, insistim-hi, no per a les Balears, on no inverteixen mai, i quan ho fan, ha de ser amb un fort suport de l'erari públic).
Ja que en parlam, i com és tradicional, els nostres governants també varen anar fins a Londres per acompanyar el sector, amb la presidenta Armengol i el conseller Negueruela al capdavant. La presidenta va anunciar els punts fonamentals d'una estratègia que pretén aprofitar la recuperació turística (que, de tota manera, és necessària per a l'economia balear) per replantejar també la manera d'entendre l'activitat: en comptes del turisme de masses i de gatera, un turisme interessat en la cultura, la gastronomia, l'esport i la naturalesa. En lloc d'un turisme de temporada, un turisme de tot l'any. I, en lloc d'un turisme perniciós per al medi ambient, un turisme basat en la sostenibilitat i la circularitat.
La melodia sona bé, però la lletra de la cançó ja ens la sabem. Les Balears, i molt especialment Mallorca i Eivissa, duen dècades especialitzades en turisme porqueria, i això no es canvia d'un dia per un altre, ni tan sols a mitjà o a llarg termini: a algun lloc, al cap i a la fi, ha d'anar el turisme porqueria, i a tothom ja li va bé que sigui aquí. L'economia circular, per altra banda, és una idea de l'economia basada en el reaprofitament dels recursos i el respecte pel medi ambient: dissenyar, produir, distribuir, consumir, reciclar i una altra vegada dissenyar, etc: aquesta és la roda de l'economia circular. Res a veure amb el fet d'agafar els diners dels comptes dels contribuents i dur-los a uns altres comptes a Suïssa o a les Illes Caiman. És cert que això ha arribat a generar un cercle, però no exactament virtuós.
Sebastià Alzamora és escriptor