Aquest serà el millor estiu
Aquest estiu que no acaba mai ha estat una època de laments i lletanies. Estam més saturats que mai i hem protestat més que mai. Però les concentracions, les manifestacions, els sopars a la fresca i les reivindicacions només han servit per constatar l’abisme que hi ha entre el carrer i els despatxos dels qui decideixen sobre les nostres vides, una bretxa que es va començar a obrir legislatures enrere i que ara ha assolit unes dimensions grandioses. Aquesta no és terra de polítics valents i els que comanden de veritat no se solen presentar a les eleccions.
Tot això ho sabem. Però la pèrdua de qualitat democràtica no és fàcil d’assumir. I els processos de desdemocratització són silenciosos. Per ser eficaç, el control de la ciutadania ha d’operar des de la discreció.
El Govern ens repeteix una vegada i una altra que ja ha pres mesures contra la saturació. Però aquesta no és la qüestió. El que hem de valorar és si les mesures serveixen per a alguna cosa en concret, si ens han millorat la vida i si s’han elaborat al servei de la ciutadania. Les respostes a aquestes tres preguntes són no, no i no. L’afirmació llavors es podria reformular: el Govern ha perdut el temps publicitant mesures que han revelat la seva inutilitat contra la saturació.
També ens hem adonat que l’estiu ha desaparegut tal com molts el vivíem en el passat. Hem suportat unes condicions meteorològiques extremes i, el pitjor de tot, és que són les millors possibles de tots els estius que vindran. És difícil imaginar el que pot arribar a passar, però intuïm que no serà res de bo, mentre els avions que han d’aterrar als nostres aeroports i els cotxes que col·lapsen les carreteres s’encarreguen que continuï el festival de les emissions.
Intentam ser responsables: reciclam, ens autotorturam fent servir el transport públic, cercam les prestatgeries de producte local al supermercat... Mentrestant, un sol jet privat que arriba des de Berlín s’encarrega de destrossar tot el nostre esforç. Intentam no tudar aigua mentre els visitants neden a les piscines dels xalets en rústic que han llogat.
La qüestió és que aquest serà el millor estiu de tots els que recordarem quan estiguem a punt de partir d’aquest món. La desgràcia no coneix límits, sempre es pot caure més baix, mai no es toca fons. Ens han llevat el poder de fer que qui té les regnes es vegi forçat a canviar. No ens respecten.