Així es confecciona la festa del lloguer il·legal a Mallorca
La idea del lloguer turístic va sorgir amb un discurs d’economia col·laborativa que permetria democratitzar ingressos. En validar-la, no sé qui va ser l’ingenu d’esquerres que va obviar la voracitat de l’home i el capitalisme. Amb el temps, l’habitatge s’ha transformat en un actiu financer, un negoci professionalitzat en el qual grans conglomerats, fons voltor i qualsevol avariciós ha ficat les urpes.
El resultat de l’operació és innegable: l’oferta d’habitatge per viure ha disminuït (els preus pugen), els residents han estat expulsats de barris convertits en espais turístics i s’ha establert una competència desigual i imbatible per al local, perquè el turista paga més per menys temps.
Mentre que a la resta de les Illes el lloguer turístic no va trobar ni una norma que el frenàs, Palma sí que té una llei per limitar-lo. Si no hagués estat així, el problema seria encara més greu. I això és dir molt quan hem normalitzat que la gent visqui en caravanes, barraques o, directament, davall d’un pont. En la pràctica, l’oferta il·legal campa a pler amb anuncis opacs que sorgeixen a webs estrangeres i desapareixen. Són mals de rastrejar. Una inspectora del Consell de Mallorca ha sentenciat a Anna Mascaró per a l’ARA Balears que és “impossible” acabar amb el negoci que opera al marge del sistema. El mercat es mou molt més aviat que l’Administració i “moltíssimes sancions prescriuen”.
Si és difícil provar el frau i les multes no es cobren, les institucions estan obligades a actuar. La gestió d’un problema tan greu i estructural hauria de recaure en el Govern i no estar transferit als Consells. Ningú no es creurà el discurs de la coordinació entre organismes, perquè no existeix. L’Executiu hauria de posar els mitjans necessaris, actuar amb contundència i dictar als governants insulars polítiques ambicioses. I efectives. No pot continuar ignorant el fracàs, en aquest cas, més visible del Consell de Mallorca. Però què podem esperar dels qui, advocant pel lliure mercat, es neguen a declarar zones tensionades ni a topar el preu dels lloguers.
Necessitam multes exemplars i que el lloguer turístic il·legal també es beneficiï de l’agilitació administrativa que tant promou el PP i no arriba on realment importa. La regulació és laxa; l’actuació política, ineficaç; i la gent no té, literalment, on viure.