11/04/2023

Advertències

3 min
Manifestació a Niça en defensa de la llibertat d'expressió després de la mort del professor Samuel Paty

1. El cas Paty. L’actualitat està plena de senyals que sovint passen desapercebuts i interpretant-los a temps podríem haver estalviat alguns disgustos. Són les advertències. Avui m’aturaré en tres situacions que m’han cridat l’atenció aquests dies.

Començo pel relat judicial del cas Paty. Fem memòria. El 16 d’octubre de 2020, Samuel Paty, professor d’història en una escola de Conflans-Sainte-Honorine, al departament francès dels Yvelines, va ser assassinat i després decapitat al carrer per un jove radicalitzat de 18 anys. Samuel Paty havia mostrat a classe unes caricatures de Mahoma. Després d’una llarga investigació, els jutges han fet públic el relat dels fets. I el que resulta impactant és el joc de complicitats i de negligències que es dedueixen d’un document que és com un conte de por dels deu dies que passen des del moment en què el professor mostra les imatges –suggerint als estudiants que no les vulguin veure que es girin o que surtin de la sala–. El tema era “Anàlisi d’un dilema: ser o no ser Charlie. Una definició de la llibertat”. I a partir d’aquella classe es va disparar la turbulència criminal. Una nena d'11 anys, aliena als fets, que ni tan sols era present aquell dia a classe, s’inventa que el professor l'havia fet fora de classe per protestar perquè estava a punt de mostrar imatges del profeta nu. El pare, indignat, va posar en marxa una campanya per expulsar el professor. Amb un agitador islamista, es va presentar al Lycée, el conflicte va saltar a les xarxes i un txetxè, Abdoullakh Anzorov, va planificar l’assassinat. Va anar a l’escola i va oferir diners a cinc estudiants perquè li identifiquessin Paty. El van assenyalar al sortir de l’escola. I Anzorov el va matar poc després. Enmig del desconcert de la direcció, que no va captar cap de les advertències.

El relat és estremidor. I no pot passar desapercebut. Ens diu tantes coses alhora: del fanatisme a la negligència, del risc que comporten determinades situacions i de la frivolitat amb què es tracten, de la resistència a veure a venir els perills, fins i tot, entre persones de tracte quotidià. I de la indecència dels que encara són capaços de dir que el professor no havia d’haver mostrat les caricatures.

2. Ucraïna. La segona advertència ve de l’historiador americà Timothy Snyder, en una entrevista a Le Monde, feta a Kíiv: “Em temo que Occident ha passat de la idea que Ucraïna no tenia res a fer, com molts pensaven al començament, a la creença que ho pot aconseguir tot. I no és cert. Crec que els ucraïnesos poden guanyar aquesta guerra, però que tenen necessitat de molta més ajuda que la que han obtingut. Cal concentrar-se en donar-li la màxima ajuda possible”. No val a badar. Estem en un moment crític. I si els exercicis de pacificació que Europa –Macron especialment– practica amb la Xina no arriben aviat a bon port, només hauran servit perquè Rússia guanyi temps. Si Macron el va a veure amb els braços oberts, Xi Jinping es deixa abraçar. I després, què? “Per esdevenir millor, diu Snyder, un país ha de perdre la seva darrera guerra colonial”. Conclusió: “La derrota és l'única solució perquè Rússia guanyi”. Millor que no ho llegeixi Putin.

3. Afganistan. La tercera advertència ve de l’ARA. De l’extraordinari treball de Mònica Bernabé a l’Afganistan, on les dones a les quals es nega la condició de ciutadanes estan condemnades a construir-se un món portes endins, sota amenaça permanent. La pretensió imperialista de salvar i posar ordre fora del territori propi acaba sovint de la manera més catastròfica. Marxant corrents i deixant via oberta perquè els pitjors enemics aconsegueixin el control sota la fórmula més absoluta de negació de la idea de límits: el poder que s’exerceix en nom de Déu. La màxima expressió del nihilisme. El que mana s’ho pot permetre tot, negant tota regla compartida, perquè no n’hi ha d’altra que la voluntat de Déu, que els aiatol·làs interpreten en exclusiva. La variant religiosa del totalitarisme.   

4. Seguidismes. I acabo amb una reflexió de Claudio Magris: “Una cosa inquietant avui dia és el predomini de l’oferta sobre la demanda. Som seguidistes”. Anem a remolc. Ens marquen el pas. I després passa el que passa.

stats