25 de maig, contra la saturació
“Turismofòbia” és una paraula especialment ofensiva: rima, de manera gens innocent, amb “xenofòbia”, i vol donar a suposar que, qui n'és afectat, és una persona intolerant i obcecada. Durant anys, a les Balears, ha estat titllat de “turismòfoba” tota persona que gosava fer una crítica al turisme de masses i al model econòmic que s'ha construït al seu entorn. Era una desqualificació injusta i lletja, com si criticar els evidents excessos i perjudicis d'aquest tipus de turisme equivalgués a algun tipus de fanatisme. I sobretot, a una falta de contacte amb la realitat: “de què pensen viure?”, és la pregunta automàtica que se li formula a qui expressa disconformitat amb el turisme fora de control. Com si aquest tipus de turisme fos una fatalitat, una obligació a la qual ens hàgim de resignar de grat o per força. Qui no ho fes, qui no acceptàs aquest estat de coses, passava a ser considerat un ‘turismòfob’, amb tot el que això comporta. Al mateix temps, s'ha sacralitzat el turisme i la figura del turista fins a l'extrem de condemnar les Balears a tenir menys serveis durant els mesos que no són de temporada alta. Un símptoma, igual que la dificultat o la impossibilitat de pagar-se un habitatge, d'un fenomen pervers que ja fa temps que notam: el de fer nosa dins ca nostra. El d'haver-nos convertit (els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterers) en un obstacle del tot inoportú que s'interposa, amb la nostra absurda pretensió de continuar vivint al nostre país en unes condicions decents, entre els turistes i el seu complet gaudi d'una illa que veuen com a un simple parc d'atraccions per a adults.
Tot això ha congriat un malestar que perceben, fins i tot, els dirigents del PP de les Balears. Almenys semblen haver-ho percebut després de la històrica Diada per la Llengua del passat dia 5, un clam per la llengua catalana, en què també ressonava la preocupació de molts ciutadans per la sobreexplotació sense miraments del territori. Va ser després d'aquesta gran mobilització que el PP va començar a emetre missatges, inconcrets i dispersos, però missatges que no havia emès fins ara. Declaracions sobre límits de creixement, abstencions del PP permetent mocions a favor del català, etc. Tot plegat ha causat alarma i rebuig dins Vox i la Federació Hotelera de Mallorca, en representació de l'economia parasitària que fa tant de temps que pateixen aquestes Illes odiades i saquejades sense mesura. També ha expressat la seva (lògica) desconfiança el GOB: la portaveu Margalida Ramis ja ha avisat el Govern que, si la seva sobtada preocupació per la saturació turística consisteix només en declaracions, i aquestes no van acompanyades de mesures concretes (començant per mantenir la Llei turística i la moratòria del Govern d’Armengol) hi haurà mobilitzacions.
La primera serà el dissabte que ve, 25 de maig, amb una manifestació convocada per l'entitat Banc del Temps de Sencelles, al Parc de les Estacions de Palma, sota el lema “Mallorca no es ven”. És una altra convocatòria clau que pot suposar, juntament amb l'esmentada Diada per la Llengua, l'inici d'un període de mobilització de la societat civil que és absolutament necessari en aquestes Balears desbordades per l'avarícia i atacades pels odis d'uns pocs. És imprescindible mostrar-los que els que no acceptam aquesta manera de fer les coses som més que ells, i que, a més, com deia el poeta, “teníem raó / contra bords i lladres”. Mallorca no es ven, i Menorca, Eivissa i Formentera, tampoc. Precisament perquè ja les han venudes fins a la degradació.
