Els veïns de l'edifici calcinat de València: "Ho hem perdut tot, però estem vius"
Els supervivents comencen a assumir que els seus habitatges han desaparegut
ValènciaVan arribar a una de les zones més cobejades de València atrets per les grans vistes i comoditats d'un immoble amb piscina i jardí que feia menys de vint anys que s'havia construït. Però aquest dijous, en qüestió d'hores, la comunitat de veïns de l'edifici calcinat per un devastador incendi que ha deixat almenys 10 víctimes mortals va veure com tots els seus records i esforços quedaven reduïts a cendres.
La Belén és una de les veïnes que ha perdut la casa. Ella va ser testimoni de la virulència de les flames des de la distància. “Anaven cremant-ho tot; primer el saló, després el dormitori…”, recorda amb angoixa. Des de la seva segona residència a Dénia, mitjançant la connexió de les càmeres de seguretat de l’habitatge, va seguir en directe la destrucció de la llar que va comprar l’any 2015.
El barri de Nou Campanar, batejat així per ser una extensió de l'històric municipi que es va annexionar el 1897 a la capital valenciana, és “un racó de la ciutat molt atractiu per acollir edificis nous i amb molts serveis, que està ben connectat i gaudeix d'una gran d'oferta escolar", explica l’experta immobiliària Mari Lozada. De fet, la demanda es va disparar entre el 2017 i el 2018 en bona part dels edificis de la zona, entre els quals hi havia el que ha quedat devorat per les flames.
La finca comptava amb piscina exterior i interior, un jardí comunitari, spa, sauna i jacuzzi. Quan es van construir, els pisos es compraven per un mínim de 300.000 euros. "Ens van vendre que era d’una qualitat de primera", lamenta la Belén, que reclama una moratòria "en el pagament de les hipoteques". També està molt preocupat Catherin Stephan, que hi residia amb la seva família. "S'ha cremat com una falla; algú haurà de responsabilitzar-se del que ha passat", denuncia. I afegeix: "No podem pagar la hipoteca, alguna cosa hauran de fer els bancs i les administracions amb aquest tema".
Ara bé, la majoria dels habitatges eren de lloguer. És el cas de la Laura i el Manu, una parella que van escapar de l’incendi i van haver de passar la nit en l'hotel que l’Ajuntament va posar a disposició dels afectats. "No tenim targetes del banc, ni el cotxe, que era al garatge, ni roba… Ens trobem sense res, però estem vius", expliquen els joves.
També la Lisa, una dona ucraïnesa que va arribar fa uns mesos a València fugint de la guerra, relata que "ara ho ha perdut tot". I, de fet, ella i la seva família van esquivar la tragèdia pels pèls. "Vam baixar 20 minuts a l'oficina de Correus i quan vam tornar vam veure l'incendi. Vam intentar salvar el nostre gos, però ja estava tot en flames”, explica encara amb nervis. Més serè es mostra l'Israel, un home valencià que és metge de família i que hi residia des de fa dos anys. Explica que la seva veïna Carmen és una de les víctimes i qualifica l’edifici de “trampa per a ratolins”. “Sort que jo era fora del pis", admet. De moment viu acollit a casa d’un amic.
Sensació d'"irrealitat"
Els testimonis consultats per l’ARA destaquen la diversitat generacional de l’immoble, on vivien moltes parelles joves i famílies amb fills, però també gent gran. La sensació generalitzada entre els que ho han perdut tot, però han salvat la vida, és que aquesta tragèdia no els ha passat a ells. Els habitants del bloc calcinat coincideixen a destacar la sensació d'"irrealitat" que van tenir durant l'esclat de l'incendi. "Semblava una pel·lícula", deia el Miguel. "És surrealista", afegia el Javier, que subratllava que tot va passar en qüestió de minuts.
Entre els que aquest divendres donaven gràcies per estar vius hi ha la parella que va estar més de dues hores atrapada en un balcó fins que va poder ser rescatada pels bombers. Una estona en què, segons han explicat, van passar moments "molt angoixants" en què només podien pensar que no volien "morir cremats".
Alguns dels afectats ja s'han acostat al punt habilitat per l'Ajuntament de València per poder fer els primers tràmits. La Belén hi ha anat per sol·licitar un dels 85 habitatges que el consistori ha anunciat que posarà a disposició de les famílies afectades en un edifici al barri de Safranar, a uns cinc quilòmetres de la seva anterior llar. "Si el foc s'hagués produït durant la nit, estaríem tots morts", afirma.
