Energia

Sánchez Galán, el totpoderós patró d'Iberdrola

El directiu frega les dues dècades al capdavant de l'elèctrica en un context polèmic pel preu de la llum i pel cas Villarejo

3 min
José Ignacio Sánchez Galán, en una imatge d'arxiu.

VitòriaFa una dècada, quan portava poc més d'un lustre al capdavant d'Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán (Villavieja de Yeltes, Salamanca, 1950) va parlar de "la gorra d'Iberdrola" per definir què era allò que havien de tenir en comú els empleats de l'elèctrica al marge de la seva nacionalitat. El sentiment de pertinença servia l'objectiu irrenunciable de millorar el compte de resultats.

Ignacio Galán porta des del 2006 com a president d'Iberdrola; quatre anys abans hi havia entrat com a conseller delegat. Ara ostenta tot el poder. Encara no té successor, però quan marxi, el 2023, ho deixarà tot lligat i ben lligat. Aventures, les justes. Va entrar a la companyia de la mà de l'influent Íñigo Oriol Ybarra. Pur Neguri, el barri residencial (Getxo, Biscaia) on resideixen les principals fortunes financeres i empresarials basques i espanyoles. Una elit, tant del PNB com del PP, que es forja sense interferències. La vinculació d'Iberdrola a Biscaia enfonsa les seves arrels als inicis del segle XX, però la de Galán és menys èpica i més prosaica, i neix amb el suport dels jeltzales (els dirigents del PNB) al seu ascens mitjançant les caixes basques (Kutxabank) i dels bancs Bilbao i Biscaia. Gens malament per a un salmantí.

L'idil·li entre el PNB i el directiu està a prova de pujades astronòmiques del preu de la llum o d'una investigació de l'Audiència Nacional per suborn, falsedat en document mercantil i delicte contra la intimitat. Perquè el PNB vol mantenir la seu social d'Iberdrola a Bilbao perquè necessita els seus diners, tant en inversions com en contribució fiscal.

Un tità de l'Íbex-35

El seu èxit empresarial durant tota la seva trajectòria és més que evident. Quan va arribar al capdavant de la companyia, Iberdrola era una empresa elèctrica més i ara és la segona empresa de l’Íbex-35 per valor a borsa (65.000 milions, xifra que només supera Inditex) i té 9.000 empleats directes. Pel camí ha demostrat que sap utilitzar el seu poder, sense compartir-lo. Com més poder tens, més capacitat de pressió. I ell l'utilitza com ningú.

Convençut defensor del laissez faire en les polítiques econòmiques li és igual atacar un govern de dretes –i ell ho és– que un d'esquerres. En aquestes setmanes se l'ha vist amenaçant de deixar d'invertir a Espanya si es tocaven els coneguts com a beneficis caiguts del cel, en el que ell va qualificar d'"intervencionisme terrorífic". Convé no oblidar que el 2013 va fer el mateix a Mariano Rajoy en protesta per la reforma elèctrica. Va frenar la seva inversió durant uns anys. Ni oblida ni perdona.

Els àudios de Villarejo

Els seus èxits empresarials posen en relleu la contradicció entre la seva trajectòria i la seva personalitat. La seva influència sobre els mitjans de comunicació és una extensió del seu poder. Se’n sap poc: que és una persona oberta i pròxima. A això cal afegir-hi que no es casa amb ningú. Però, més enllà dels perfils publicats, el cert és que Sánchez Galán té cada cop menys amics. Els àudios i els documents de l’excomissari Villarejo, que ja són part de la investigació contra ell, revelen l’espionatge a dirigents polítics, maniobres contra ecologistes, vigilància de líders sindicals de la mateixa companyia o indagacions sobre rivals empresarials, com Manuel Pizarro o Florentino Pérez. Tot plegat descriu perfectament el tarannà d’un dels intocables de l’Íbex.

Recentment Galán ha promès al primer ministre britànic, Boris Johnson, una enorme inversió –per alguna cosa té el títol de Comanador de la Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic–, però tornem al seu particular sentit de la pertinença, que varia amb les necessitats del negoci. Amb ocasió de la inauguració, el 2012, de la Torre Iberdrola, seu social de l'elèctrica, va destacar que la seva empresa era "independent, global, espanyola i amb seu a Bilbao". Però anys més tard va declarar que l'empresa és "més britànica, mexicana o nord-americana que espanyola" i que seria feliç si el seu successor tingués de cognom Smith o McCain.

Al final, per a Galán, el que uneix tots els seus treballadors, amics o aliats és que portin la gorra d'Iberdrola. La seva gorra. Per sobre de tots, l'empresa, amb un poder que és el seu.

stats