Amnistia

Sánchez accepta canvis a la llei d'amnistia per donar més garanties a Junts

El juntaire Carles Cleries dona per fet al Senat que hi haurà acord també per als pressupostos

5 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, i la portaveu de Junts, Míriam Nogueras.

BarcelonaEl PSOE cedeix i accepta fer canvis en el redactat de la llei d'amnistia per fer possible l'acord amb Junts. El president espanyol, Pedro Sánchez, ho ha admès en una conversa informal amb els periodistes que cobreixen el seu viatge al Brasil, on aquest dimecres es reunirà amb el president Lula da Silva, i ha dit que el moviment es fa amb l'objectiu de donar més garanties als de Carles Puigdemont sobre l'abast de la norma. El líder socialista no ha concretat si aquests canvis passen per suprimir les excepcions dels delictes de terrorisme i de traïció, tal com demana JxCat, però s'ha mostrat convençut que el pacte és imminent, segons recull l'agència Efe. ¿Vol dir això que hi ha un pacte tancat? Segons fonts de Junts consultades per l'ARA, les paraules del president espanyol hi ajuden, però això no vol dir que el pacte estigui segellat encara. Fins demà dijous a les 11 del matí, que hi ha convocada la comissió de Justícia al Congrés, hi ha marge per negociar.

De fet, el missatge de Sánchez arriba un dia abans de la sessió a la cambra espanyola, en la qual s'hauria d'aprovar un nou dictamen de la llei d'amnistia, el pas previ necessari abans que la norma es torni a votar al ple. El cap de l'executiu espanyol ha insistit que, tal com estava redactada ara la norma, el text ja beneficiava tots els represaliats del Procés, inclòs Puigdemont, però ha avalat que s'incloguin modificacions per acontentar Junts, que no només és clau per a l'amnistia sinó també per a la futura aprovació dels pressupostos estatals.

A l'espera que es coneguin els detalls, els quals no ha volgut avançar, Sánchez ha assegurat que la norma dona més seguretat i més garanties a Junts i que, tot i això, serà plenament constitucional i en sintonia amb el dret europeu. Fins ara, això volia dir per al PSOE que era imprescindible mantenir les excepcions per als delictes de terrorisme i traïció. Ara bé, la solució podria venir, segons apunten fonts coneixedores de les converses, per afinar més el redactat concret de les excepcions amb l'objectiu que quedi clar que inclou Puigdemont i la resta d'investigats per terrorisme, com per exemple el diputat d'ERC Ruben Wagensberg.

El president espanyol ha evitat vincular explícitament l'aprovació de la llei amb la possibilitat de tirar endavant els comptes, però ha subratllat que la voluntat del seu govern i dels grups que van donar suport a la seva investidura és donar estabilitat a la legislatura, amb pressupostos inclosos.

Satisfacció a Junts

Per la seva banda, avui des de Junts arriben senyals que indiquen que l'acord està encarrilat i que també inclourà l'aprovació dels pressupostos de l'Estat. Les paraules de Sánchez han tingut un efecte balsàmic en Junts i aquest matí el senador Josep Lluís Cleries ha llançat des del Senat un missatge clar al PP: "S'ha acabat el bròquil. Anem per l'amnistia, per la llibertat i perquè hi hagi uns pressupostos socials al servei de les persones", ha dit en una resposta a la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

Cleries: "S'ha acabat el bròquil. Anem per l'amnistia, la llibertat i per uns pressupostos socials al servei de les persones"

ERC també negocia

D'altra banda, ERC també està participant en una negociació que és "tripartida", tal com ha subratllat aquest matí la diputada republicana Teresa Jordà des del Congrés. Jordà s'ha mostrat "optimista" i confiada que l'acord es tanqui durant les pròximes hores i el dictamen de la llei pugui ser aprovat demà dijous. La portaveu republicana no ha volgut entrar en els detalls de l'acord però sí que ha deixat clar que les negociacions es fan sobre la base de les esmenes que queden vives. En aquest sentit, des del partit republicà es mostren confiats que el PSOE accepti una de seva perquè es puguin retornar les multes que en aplicació de la llei mordassa es van imposar en el marc del Procés.

Per la seva part, les paraules de Sánchez han tingut una ràpida resposta per part del PP, que s'ha afanyat a advertir, per boca d'Esteban González Pons, que l'aprovació de l'amnistia posa en perill les negociacions que s'estan duent a terme amb mediació de la Comissió Europea per renovar el Consell General del Poder Judicial. ”És molt difícil arribar a un acord per al CGPJ amb algú que alhora està humiliant, desautoritzant i obligant el Tribunal Suprem a corregir-se, trencant la separació de poders”, ha dit des de Bucarest.

Optimisme a l'executiu

Diversos ministres ja van expressar optimisme aquest dilluns amb el desenllaç de la negociació amb Junts, i la mateixa portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va afirmar que l'acord era "a prop". A l'altra banda de la taula, però, els juntaires mantenen silenci sobre les converses, el contingut de les quals només comparteix l'entorn directe, jurídic i polític, de Puigdemont. "Queda algun serrell", asseguren fonts coneixedores dels contactes, tot i que també admeten que el gruix principal del text està encarat. Els juntaires consideren que les seves demandes de retirar del capítol de les exclusions de la llei d'amnistia el delicte de terrorisme i d'alta traïció estan avalades per l'informe de la Comissió de Venècia i que hi ha marge per modificar la llei amb l'objectiu que quedin més blindats, a parer seu, tant el cas de Tsunami Democràtic com els dels CDR i Volhov. Ahir, de fet, hi va haver un nou moviment de jutge instructor de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que ara també vol indagar en la trama russa.

Per a Junts hi ha un fragment clau de l'informe de la Comissió de Venècia que els dona eines per canviar el que té a veure amb el terrorisme de la llei d'amnistia. "La Comissió subratlla que els límits del dret internacional es refereixen a violacions greus dels drets humans, que no són necessàriament els mateixos que els delictes greus del dret intern", diu l'informe. Amb això consideren avalat el que ells demanen: que "no hi ha cap impediment legal ni jurisprudencial per amnistiar fets presentats com a delicte de terrorisme o delicte de traïció", en al·lusió al cas de Tsunami Democràtic –en què està imputat Puigdemont– o al cas Volhov.

Des del Govern, la vicepresidenta Laura Vilagrà (ERC) ha qualificat de "bona notícia" el fet que la llei pugui tirar endavant "el màxim de ràpid possible". "Em diuen que està ben encarrilat", ha dit sobre l'acord en declaracions a Catalunya Ràdio, on ha dit que confia que el text final incorpori tant les demandes dels republicans com les de Junts.

Vilagrà ha afirmat que la fumata blanca podria arribar en "les pròximes hores o dies", però el límit per arribar a una entesa és aquest dijous a les 11 del matí, que és quan està convocada la comissió que ha d'aprovar el dictamen de la llei. Si supera aquest tràmit, l'amnistia es podrà debatre al ple de la setmana que ve o en el de la següent, i després serà enviada al Senat perquè segueixi el tràmit amb un horitzó temporal de dos mesos. Abans, però, caldrà veure quin recorregut tenen les maniobres de Vox, que ha anunciat un recurs al Tribunal Constitucional (TC) per intentar que ni tan sols es pugui reunir aquest dijous la comissió de Justícia.

Espanya torna a demanar discutir l'oficalitat del català en el pròxim Consell de la UE

Espanya ha tornat a demanar portar a discussió l'oficialitat del català, gallec i euskera al Consell de la Unió Europea del pròxim 19 de març a la vigília de la votació de la llei d'amnistia al congrés dels diputats, segons ha avançat Europa Press i ha confirmat l'ARA.

Segons diferents fonts diplomàtiques, Espanya té previst els pròxims dies presentar un "nou document" que doni més suport a la iniciativa que va proposar a la resta de socis europeus. A hores d'ara, però, la proposta està encallada i la resta d'estats membres fa temps que demanen més informació jurídica i econòmica, cosa que de moment Madrid no els entrega.

stats