03/07/2020

El Procés i la reforma del Codi Penal

2 min

Per tractar les conseqüències penals dels fets de la tardor catalana del 2017, diverses veus parlamentàries, acadèmiques i de la societat civil han posat sobre la taula la possibilitat d’una reforma del Codi Penal. Una revisió necessària quan els tipus penals es consideren inadequats per als temps que corren o desmesurats per l’efecte desmobilitzador que poden generar. Vet aquí sis idees per enfocar-la:

1. Requerir violència en la sedició o en el delicte que la substitueixi. Segons la redacció del Codi Penal vigent, mentre que el delicte de rebel·lió requereix un alçament públic i violent, l’alçament sediciós ha de ser tumultuari. Això contrasta amb els països del nostre entorn jurídic, on la violència sembla ser un requisit habitual dels delictes semblants a la sedició.

2. Definir el grau de violència idoni per incórrer en aquests crims. El nivell de violència ha de ser adequat per assolir, sia per efecte directe de l’ús il·legítim de la força física o per efecte indirecte d’una intimidació greu capaç de doblegar la voluntat de les autoritats competents, les finalitats establertes en els delictes esmentats.

3. Diferenciar els alçaments armats dels no armats. Malgrat que la voluntat de la reforma vagi en sentit contrari, la noció de violència pot acabar sent objecte d’una interpretació extensiva per part dels jutges i tribunals. Per això, convé distingir clarament les rebel·lions i sedicions armades de les no armades a fi de despenalitzar aquestes últimes o reduir-ne substancialment les penes.

4. Regular desobediències qualificades. El Codi Penal vigent preveu penes relativament lleus per a les autoritats i els funcionaris que desobeeixin les resolucions i ordres de les autoritats administratives i judicials competents. Es podrien afegir, doncs, diverses modalitats d’aquest delicte, una de les quals que castigués amb penes més greus les autoritats que provoquin una desobediència generalitzada quan aquesta pertorbi seriosament el funcionament de l’administració pública o posi en risc greu l’ordre públic.

5. Graduar la penalització de les malversacions segons l’ànim de lucre. Al contrari del delicte de desobediència, el de malversació preveu penes molt severes. Convé rebaixar aquestes penes quan l’autoritat o el funcionari que causa un perjudici al patrimoni públic derivat d’una decisió incorrecta o il·lícita no tingui una finalitat principal d’obtenir un enriquiment del seu patrimoni particular o el d’una persona privada vinculada al malversador.

6. Preveure una revisió plena de les condemnes fermes. Mentre que l’aplicació retroactiva de les lleis penals desfavorables resta prohibida, la de les favorables es considera obligatòria. Aquesta distinció, que estableix l’article 2 del Codi Penal, recolza en la jurisprudència constitucional i els tractats internacionals sobre drets humans. Convé, tanmateix, que les disposicions transitòries de la reforma garanteixin que es dicti una nova condemna com si els fets haguessin ocorregut sent vigent la nova llei més favorable.